Primavera d’hivern, primavera d’estiu i tot és primavera
A casa no tenim aire condicionat, i escrivim, dinem, mirem la tele i dormim amb ventiladors. Servidora escriu aquestes línies amb un petit aparell connectat a la torre de l’ordinador i encarat directament al coll. Els membres del nucli familiar dormen amb sengles aparells, que els enfoquen directament les cares. En aquests moments de l’onada de calor, ell ha agafat una otitis que l’ha dut a l’hospital i ella està afònica perduda. Només jo i el gat, que ens estirem a terra com si no tinguéssim ossos, resistim. El ventilador no és al meu cantó del llit.
Em llevo a mitja nit i em remullo, i em dic que no són fogots, sinó canvi climàtic. No puc sortir a córrer passades les vuit o em moro. Al meu voltant hi ha qui diu que el canvi climàtic és una collonada (perdó per la paraula, invisibilitzadora de vulves) però al meu voltant, també, hi ha viticultors, i no n’hi ha cap que no expliqui que ara ha de collir abans, que produeix menys raïm. La festa major estava pensada per fer-se just abans de la verema, però, ara, això ja no serà així. Fa uns anys ens sorpreníem de les vinyes d’alçada, però ara ens sorprenem de les vinyes a peu pla. Estic pendent de veure si el lloc on va de colònies la meva filla és un dels que diuen que no hem de trepitjar, per risc d’incendi. Pensem-ho un moment. És estiu i no podem anar a segons quin lloc d’excursió pel risc de foc. Llavors què fem?
Suposo que el més sensat és quedar-se a casa i engegar el ventilador. I en acabat anar a l’hospital perquè tenim otitis galopant, i fer-nos infusions de llimona, perquè no tenim veu. I esperar l’hivern polar, sense calefacció.
