31/01/2022

“En procés d’assoliment”

2 min

A la secció de Societat expliquem que l’esborrany d’un futur decret del departament d’Educació inclou que al final de cada cicle de primària els alumnes seran avaluats amb quatre qualificacions possibles: assoliment excel·lent, assoliment notable, assoliment satisfactori i en procés d’assoliment, que equivaldria al suspens.

Diu que el canvi de terminologia reforçaria la idea que l’ensenyament és continu, però un alumne que hagi suspès no té per què estar, necessàriament, en el procés d’assolir algun dia els coneixements per aprovar. I, d’altra banda, les notes no valoren els coneixements del futur sinó els del present. Mantenir les valoracions tradicionals d’excel·lent i de notable però retirar la del suspens sona a voler estalviar a la canalla la mala notícia d’una mala nota, un cotó fluix que no té res a veure amb el panorama que els espera el dia que surtin de l’escola.

Estic segur que ja no som en l’època en què un suspens era com una condemna (amb aquells escarnis públics del mestre dient que els que havien suspès eren uns inútils que no farien mai res de bo a la vida), i que avui, al costat de les notes, els mestres poden explicar als pares si el nano està o no en procés d’assolir els coneixements.

Ja sabem que el món és ple de professionals brillants que no van excel·lir a l’escola, però, llevat que hagis nascut amb una cullera de plata a la boca, si te’n vols sortir, a la vida, et trobaràs un seguit d’objectius que demanaran el teu esforç, i els exàmens i les notés són un (punyeter) assaig general. No fem invents.