09/01/2022

El programa de TV3 sobre la mateixa TV3

2 min
El programa de TV3  sobre la mateixa TV3

La idea la va llançar Salvador Alsius al FAQS d’aquest dissabte, on jo també participava per -ja em perdonaran la falca- donar a conèixer el meu llibre Objectiu TV3. Es tractaria de posar en marxa un programa setmanal en què el canal públic català pogués donar explicacions sobre les polèmiques que l’afecten. TV3 té un servei d’atenció a l’espectador, que elabora un informe anual, però en aquest cas la gran diferència seria el fet que se’n parlaria públicament.

Tant de bo es pogués fer. Crec que una de les maneres de guanyar-se el respecte de l’audiència passa per donar explicacions de les decisions que es prenen. Cuines obertes. Això, a més, acaba instal·lant el xip de fer les coses de manera que les puguis explicar. Després et donaran la raó o no, però com a mínim hauràs ofert els teus arguments.

Ara bé. ¿És possible aquest debat en els temps actuals? Ho veig francament difícil. La polarització ho arrossega quasi tot i TV3 està al centre de diversos huracans. Des de l’unionisme, se la considera la mare de tots els mals i un motor malvat d’adoctrinament. I, dins de l’independentisme, un sector creu que és just el contrari: un agent d’autonomisme i submissió espanyola. Crec que haver escrit 484 pàgines sobre les coses que no funcionen a TV3, més infinitat de cròniques al diari, em dona legitimitat per expressar la meva incomprensió davant les esmenes a la totalitat i els maximalismes, sovint prenyats d’insults. La paraula clau, perduda en bona part per culpa de les xarxes socials, és proporcionalitat. No es tracta de deixar de criticar, al contrari. Es tracta d’assumir que no tot pot ser sempre gravíssim i símptoma de la fi dels temps i la ruïna total.

Fa falta, també, més coneixement sobre com funcionen els mitjans de comunicació, i això podria ser una altra bona aportació d’aquest programa hipotètic. En una televisió on treballen més de dues mil persones, el comandament mai no és únic. El joc d’equilibris és constant. De nou: ¿això vol dir que no hi ha ingerències? No pas. Vol dir que no sempre el que passa a la pantalla respon al caprici o el maquiavel·lisme d’una sola persona que prem un botonet des del seu despatx.

Potser sembla paradoxal, però és urgent treure TV3 de la tempesta política per poder-ne fer un debat (serè i racional) que és absolutament necessari: sobre el model, sobre com fer que sigui un pilar per a la llengua, sobre el marc mental que ha de tenir com a televisió d’una nació sense estat... Els partits que la volen forta han de tenir la generositat necessària per conformar-se amb haver nomenat el consell de govern i deixar que la resta de l’organigrama es decideixi amb criteris professionals. Això hauria de facilitar que el ciutadà corrent la pugui veure lliure de suspicàcies. El programa que proposava Alsius podria ser una eina per aconseguir-ho.