Purificació natural

Dimecres passat, en una arenga de trenta-set minuts, el president Putin invitava els russos “a la purificació natural i necessària de la societat”. Una mobilització nacional contra “els traïdors”, contra els que estan situats “allà” (a l’Oest) i “no aquí amb el nostre poble”. Convertia així en projecte ideològic col·lectiu la persecució empresa pels cossos de seguretat de l’estat contra aquells que s’oposen a la guerra patriòtica -revestida amb l’asèptic nom d’operació especial.

Anem al detall: “purificació natural”, com si l’organització d’una societat es legitimés en la determinació biològica i tingués un fonament anterior a les construccions culturals humanes. És a dir, com si l’articulació d’un país respongués a un destí marcat per un origen anterior a la condició de subjectes polítics i ciutadans. I, per tant, com si tot projecte de país es fundés en la interpretació d’una veritat fonamental de la qual sempre hi ha algú (o algun grup), en aquest cas Putin, que s’atorga la condició d’únic intèrpret autoritzat.

I també “purificació necessària” perquè la interpretació oficial és inapel·lable i tot aquell que la qüestioni, de paraula o d’acció, és indigne de la concepció de ciutadà. És a dir, la nació com a transferència d’allò teològic a allò polític, l’essència nacional com un transcendental que reemplaça Déu amb la terra i la raça. Una idea desenvolupada en el seu dia per Carl Schmitt, que va alimentar a bastament el nazisme. I que va servir per aplicar “la purificació natural i necessària” als seus enemics, amb els jueus com a principals però no úniques víctimes.

Amb la seva proclama, Putin ens compromet, perquè no es pot al·legar ignorància. La seva idea de la nació russa és anterior i completament aliena al concepte de nació democràtica. Putin no només desafia Ucraïna sinó també la mateixa Rússia (a qui no li agradi, que marxi o que l’eliminin) i Europa. I ens obliga a estar en guàrdia perquè d’Orban (Hongria) a Vucic (Sèrbia), passant per les extremes dretes i els nacionalismes fonamentalistes, abunden els que porten aquests deliris a les nostres terres. La nostra solidaritat amb Ucraïna, com diu Jean-François Bayart, “hauria de conduir-nos a lluitar contra els mals genis que ens habiten des que la definició etnoreligiosa i unitarista de la nació i de la ciutadania” s’escampen.