Tots els partits mallorquins han votat a favor de mantenir les subvencions perquè els comerços retolin en català, excepte Vox, que deu fer temps que no trepitja Barcelona, o sabria, ja, que això és, sobretot, una manera d’evitar que tot estigui en anglès. Toni Gili, que n’és portaveu, ha fet servir una frase florida i reveladora: “És tan immoral que el PSOE gasti diners en putes i cocaïna com que vostès votin a favor d’aquestes subvencions”. Deixem de banda que en aquesta frase hi ha dos nivells de llenguatge. Jo li recomanaria, si li fes oratòria, que s’ha de dir o bé “putes i clenxes” o bé “prostitutes i cocaïna”. Podem li ha retret que va ser soci de l’empresa Terracor, que es veu que en rebia, d’ajudes per retolar en la llengua del dimoni. Jo trobo, en fi, que aquest detall és un acte de coherència.
L’aspiració nasal i la posterior activitat sexual pagada solen anar juntes. De fet, l’escaleta sol ser aquesta: primer, mariscada, sovint amb les dones contractades ja presents (som en un reservat). De postres, clenxes (si es tenen ganes de fer el mec, amb bitllets de 100 cargolats), i en acabat, la rematada. I per què dic que en Toni Gili és coherent? Doncs perquè cobrar per retolar en català i tot seguit queixar-se dels que cobren em recorda alguns comportaments erràtics relacionats amb el tema. Vet aquí que el cocaïnòman s’introdueix pels orificis dels narius tot el polsim possible, per, després, jurar que no hi tornarà, que mai més. Va cap al vàter, en llença les restes i estira la cadena. De seguida se’n penedeix i mira, pels voltants de la tassa, si queda qualque substància, que pot ser que confongui amb el detergent en pols que se sol fer servir perquè desinfecta i mata gèrmens. I un cop vist que el seu carregament és al clavegueram, truca al camell, per si hi pot anar de seguida.
