02/04/2017

Per què no podem aspirar a fer un país de lectors?

2 min

La literatura infantil i juvenil no és una literatura de segona divisió, menor. Igual com en la d’adults, hi ha qualitats diverses. És, en tot cas, la porta d’entrada al món de les lletres. És l’inici de tot. ¿Oi que l’esport escolar no surt als grans mitjans però sense ell l’esport adult professional no tindria planter? Doncs amb la literatura infantil i juvenil passa una mica el mateix: sense lectors menuts, sense escriptors i il·lustradors que pensin en ells, la lectura adulta correria perill. Els hàbits adquirits en la infància difícilment s’abandonen. És veritat que en l’adolescència es perden vocacions lectores, però si han existit sempre hi ha la possibilitat de recuperar-les.

Si aspirem a una Catalunya de lectors, i sens dubte la volem!, ens cal donar màxim relleu als llibres per a infants i joves. És des d’aquesta vocació que avui fem un dossier especial sobre literatura infantil i juvenil, per reivindicar-ne la importància, alertant dels problemes que pateix, i alhora per celebrar que a partir de demà serà la convidada d’honor a la Fira de Bolonya, la cita mundial més important de què disposa aquest sector editorial.

La cultura catalana té més d’un segle de tradició en aquest terreny, amb pioners com Folch i Torres (revista En Patufet i creador del Massagran), Josep Carner (traductor de Hans Christian Andersen) i Carles Riba (traductor dels Germans Grimm), i amb autors cabdals en la represa dels anys 60 com Josep Vallverdú, Joaquim Carbó, Sebastià Sorribes i Emili Teixidor. El mateix podríem dir en el camp de la il·lustració, començant per Lola Anglada. I si ens situem en el present, la llista és amplíssima i d’una gran qualitat. Però, som conscients d’aquesta riquesa? Més aviat hi ha ignorància, invisibilitat.

D’una banda, el llibre infantil i juvenil suposa un meritori 17,5% del total de facturació del llibre en català. De l’altra, en canvi, pateix de manca de canals de difusió (els mitjans hem de fer autocrítica), de complicitat de les escoles (¿i les biblioteques escolars?, ¿i la literatura com a eina d’innovació?) i d’implicació de les famílies, que van desorientades. Entre tots ens cal decididament posar fil a l’agulla per fer un país de lectors.

stats