A quins doctors s’està donant aire mediàtic?
BarcelonaAra, més que mai, cal rebel·lar-se contra la televisió banal. I cal fer-ho perquè, en circumstàncies normals, ja resulta poc tolerable la seva frívola oferta d’encefalograma pla: hi ha maneres d’evadir-se sense apel·lar a la cridòria estèril. Però quan el tractament de la frivolitat s’aplica sobre una crisi tan seriosa com la del coronavirus, el resultat és una població desinformada o, en el millor dels casos, confosa.
Una de les pràctiques més qüestionables és recórrer a determinats doctors mediàtics. (Són mediàtics perquè ells mateixos els converteixen en això, esclar.) Cal dir que, per sort, hi ha un munt de professionals de la medecina que, al costat de la seva autoritat científica, tenen també un maletí d’habilitats comunicatives ben útil: permeten informar la població des del rigor, però de manera accessible. Bé. Però al seu costat detecto que comencen a emergir alguns noms el principal mèrit dels quals és l’espectacle televisiu que munten. Jesús Candel, conegut a YouTube pel seu sobrenom de Spiriman, és un dels més prominents.
El seu moment de glòria va ser una intervenció per videoconferència a Sálvame -on, si no?-, en la qual perdia els nervis i acabava carregant contra els tertulians presents al plató. Després, amb la clàssica capacitat de Mediaset per retroalimentar els propis fenòmens mediàtics que crea, hi ha tornat a participar, en aquest cas per ser renyat, segons dicta el guió, per Jorge Javier Vázquez. Entre una aparició i l’altra es va deixar caure a Milenio live, el programa que Iker Jiménez fa a YouTube mentre els de Cuatro acaben d’arreglar la graella. Allà va començar a insultar a tort i a dret: als polítics, als mitjans...
No entro en els coneixements sobre virologia del tal Spiriman, més enllà de consignar que no és un investigador, sinó un metge a peu d’hospital. Però constato que, si el criden, és per l’espectacle i els insults. Per alimentar, també, una certa idea del doctor lliure que diu el que altres callen. El populisme científic aplicat a la ciència. Distorsions així expliquen que Spiriman, un metge d’Urgències, tingués al programa de Jiménez gairebé el doble de temps que Julio Mayol, una clara eminència amb experiència internacional, catedràtic a la Complutense i director mèdic de l’Hospital San Carlos de Madrid. Això sí, dona espectacle, esclar.
La capacitat de Mediaset per crear les seves pròpies mitologies és llegendària. La seva graella és una iteració infinita dels mateixos personatges, trasplantats d’un programa a un altre. I, si ara toca coronavirus, doncs afegeixen algun doctor extremat al dramatis personae. Aquesta dissolució permanent entre ficció i realitat és només grotesca, quan la protagonitzen Makokes i Riveras. Però si s’aplica l’esquema a una crisi sanitària, el resultat és per començar a tremolar.
