Republicanisme, punt de trobada
" Aquellas Cortes dejaron a los catalanes más repúblicos que el parlamento abusivo de los ingleses "
(Felip V, en relació als valors polítics dels catalans)
És evident que l'endemà de la independència no serem ni millors ni pitjors. Serem com som. Però podem tenir uns instruments que sí que ens poden fer millors o, almenys, treure el millor de nosaltres mateixos. No és un somni ingenu. Una gran part de la ciència política actual enfoca la seva atenció a analitzar com les institucions -les regles del joc, podríem dir-ne- influencien l'equilibri social. I constata com gran part de les diferències entre països provenen del fet de disposar de diferents sistemes institucionals. El pes institucional és tan fort que sovint fins i tot els valors socials acaben sent modelats pel pes dels incentius que promouen. L'estat espanyol (no s'ha de confondre amb la societat espanyola, ni tan sols amb la nació espanyola) és ara com ara un instrument que no deixa treure el millor ni dels espanyols ni dels catalans. És una democràcia de baixa qualitat en crisi que necessita una segona Transició. Nosaltres la farem abans i potser contribuirem que també la facina a Espanya.
Com que no serem el primer estat del món, disposem de prou bons exemples per fer-nos una idea de cap on volem anar. A països de dimensions similars al nostre (en població), com Dinamarca, Noruega, Suïssa i Suècia, els va prou bé, com demostren tots els índexs de democràcia, de confiança i de benestar. La seva mida no és un factor menor a l'hora d'explicar el cercle virtuós en què es mouen. I és que, encara que, paradoxalment, el cap d'estat de molts d'aquests països sigui un monarca, ja ens va advertir Montesquieu que els valors republicans i democràtics prosperen millor en estats petits.
Què podem entendre avui per valors republicans? Podem descriure l'essència del republicanisme amb dos ingredients bàsics: la no dominació i la virtut pública. El republicanisme entén que la felicitat plena no és possible sense un compromís social, sense que l'individu pugui participar plenament de la vida social i col·lectiva. Per això fan falta unes institucions que li ho facilitin i unes determinades condicions socials. Cal garantir una certa igualtat per poder actuar realment en llibertat i així poder exercir el compromís cívic d'una manera efectiva. És a dir, codecidir realment, amb plena responsabilitat social.
És conegut un text del pensador francès del segle XIX Benjamin Constant que contraposa la llibertat dels antics a la dels moderns. Amb plantejaments liberals identificava la llibertat dels antics amb la possibilitat de participar d'allò que es decidia a la plaça pública, però a costa de disposar d'una reduïda esfera privada. Per contra, la llibertat dels moderns seria la que donava peu a les noves democràcies liberals, amb ciutadans desitjosos de cedir el govern a uns representants a canvi de disposar de la màxima llibertat possible en la seva esfera individual. Avui sabem que no s'oposen. Al contrari, es poden retroalimentar mútuament.
Resulta interessant la manera que té el republicanisme de defensar la igualtat i la llibertat. La igualtat no es defensa apel·lant, en primer terme, a la justícia social com podrien fer les esquerres, sinó com a garant d'una societat que funcioni bé, no només en sentit econòmic sinó democràtic. La igualtat facilita la cohesió, i amb ella la confiança social que actua de lubricant per a un bon funcionament democràtic. Aquesta seqüència compta avui amb nombrosos estudis científics que l'avalen. La llibertat tampoc és la dels liberals, és més aviat l'exigència de no dominació per poder participar amb voluntat pròpia, com se li exigeix a un ciutadà en democràcia. Res a veure, doncs, amb la llibertat d'escollir i consumir de l'individu arrepapat al sofà amb el comandament a distància.
El republicanisme modern fa una síntesi del millor de l'igualitarisme i el liberalisme a la recerca d'institucions de qualitat, situant-se, en part, més enllà de la discussió sobre què es vol prioritzar en els pressupostos. Es tracta més aviat d'una manera d'entendre la relació entre els ciutadans, i entre els ciutadans i les institucions. Utilitzant un neologisme que fa furor, es tracta d' empoderar els ciutadans, siguin de dretes o d'esquerres. El republicanisme és sobretot una manera d'entendre la política i la societat, i una brúixola per dissenyar un nou sistema institucional. La feina que ara se'ns gira.
Abans d'obrir les discussions sobre si és millor per a Catalunya un règim presidencialista, semipresidencialista o parlamentari; abans de discutir si ens cal un sistema electoral majoritari o proporcional, val la pena tenir clar què volem aconseguir amb aquestes noves institucions. Amb quins valors les dissenyarem? Quins valors promouran? Sobre quina idea de ciutadania es fonamentaran? Es tracta d'un debat transversal en què el republicanisme, de tan llarga tradició al país i que tan bons resultats ha donat en altres societats, pot ser un primer punt de trobada.