Revetlles (1904 i 1929)
Peces històriques triades per Josep Maria Casasús[...]
Aquesta nit de Sant Joan era tota la ciutat de Barcelona embolcallada d’un halo vermellós. Ça i enllà s’endevinaven fogueres, supervivents fogars de l’esperit de barri. Al seu voltant infants i veïnes apareixien com demoníaques taques amb voravius de foc, però d’una tan pacífica llei que ni els dimonis d’ Els Pastorets les guanyarien en accessible i comunicativa bondat. La foguera és una bruixa benigna que es posa a dansar, mainadera, tot reduint a cendres pures una baluerna de deixalles i babarotes. Però, ai!, que no tot era pura llum, la passada revetlla. Durant la nit se succeïren els sorolls, els crits i les detonacions d’espetec africà. Respecto el gust dels partidaris del xoc auricular i de la cursa folla d’una traca pel perímetre d’una vila, però no el comparteixo. No sé comprendre el gaudi d’un veí reposat que, a altes hores de la nit de Sant Joan, s’entreté, tot sol en la fosca sorruda del terrat de casa seva, a fer petar cada deu minuts un tro. Una força ancestral, que em fa basarda, el deu empènyer amb les nostàlgies d’un passat heroic. I no me’n dolc per conveniència. Un dia és un dia i una nit és una nit, i la donaria per ben esmerçada si amb el meu insomni pogués comprar la felicitat de tots els veïns i veïnes que amen l’estridència. [...]
