S'educa al costat, no a sobre
BarcelonaEn diem pares helicòpter i la metàfora no pot ser més encertada. Retrata els pares i mares d’avui obsessionats per una idea impossible: ser perfectes i tenir fills perfectes. Com que l’objectiu té tant d’ambiciós com de quimera, el mètode acaba sent equivocat i contradictori. Ens convertim en helicòpters que sobrevolem tota la seva activitat, de manera que maregem les criatures, els fem ombra, els impedim equivocar-se, no els deixem volar sols.
Una de les claus a la vida, i per tant a l’educació, és trobar la distància exacta. Que mai no és la mateixa, va evolucionant. La distància de nosaltres mateixos, per no patir atacs de transcendència, i sobretot la distància dels nostres fills. Cal estar-hi al costat, no a sobre. Al costat en tots els sentits, des de l’amor incondicional, però també des del criteri. Els acompanyem mentre creixen. I els deixem caure. I els ajudem a aixecar-se, però conscients que cap nen ha après a anar en bici sense haver-se pelat el genoll algun dia.
Per saber si ens estem convertint en helicòpters, un bon test és comprovar quin ús fem dels verbs, com els conjuguem. La primera persona del plural ens delata. Si som pares que tenim deures, tenim exàmens, aprovem o suspenem, guanyem partits de futbol o fem treballs de recerca, ens projectem tant i identifiquem tant amb ells que a més de fregar el ridícul bloquegem la principal missió que tenim: ajudar-los a espavilar-se.
Molta canalla d’avui viu sotmesa a horaris llargs, tot regulat, sempre amb adults que són mestres o monitors, fent activitats oficialment pedagògiques, i tot amb instruccions concretes, sense llibertat.
Educar és acompanyar, sí. Però permetent que s’avorreixin, que inventin, que cometin errors, que en paguin les conseqüències. Deixant l’helicòpter a l’heliport per sempre i disposats a viure l’experiència més apassionant i contradictòria, que requereix adults segurs, alegres, amb convicció i determinació i espontaneïtat. I amb prou sentit de l’humor per riure dels nostres fracassos, amb l’esperança que siguin provisionals.