Set de venjança
Setmana de venjances. Revenges sonades que persegueixen que les teòriques víctimes intentin fer caure el protagonista de la humiliació. Vam començar amb Shakira i vam acabar amb Llarena, que té menys gràcia però ens estalvia les rimes.
L’escàndol provocat per la publicació d’una cançó de despit, que no serà la millor de la història de la música però potser sí la més ballada i una de les més rendibles, ha convertit el final d’una relació de manual entre cantant i futbolista en la més global de les xafarderies. El que podia haver sigut un crit de dignitat i superació del desamor ha sigut una revenja de baixa estofa amb noms i cognoms i quallada de metàfores. Caixa cobri i a demanar respecte per la vida privada dels fills. En la peixateria global, avui és impossible no haver escoltat Shakira o haver vist Piqué dient que els Casio duren tota la vida. Rebolcada col·lectiva en el fang i a posar el focus en un altre protagonista que hagi perdut la noció del valor de la vida privada. El circ global els ho agraeix en temps de guerra.
S’acaba el temps
Per continuar parlant de la setmana de les baixes passions tenim les del jutge Llarena, determinat a esquivar la decisió dels poders legislatiu i executiu amb la reforma del Codi Penal i obsedit a blindar la sentència del Procés i el retorn de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont emmanillat.
Si inicialment el fiscal general de l’Estat, Manuel Maza, va presentar una querella per rebel·lió, sedició i malversació contra el Govern i la mesa del Parlament, el tribunal de Schleswig-Holstein va donar oxigen a Puigdemont descartant l’extradició per rebel·lió que havia sol·licitat Llarena.
Si el tricorni Maza-Marchena-Llarena va ser croat de la judicialització del Procés, aquí continua el jutge del Tribunal Suprem ignorant els canvis legislatius que implica la derogació de la sedició i les modificacions en el delicte de malversació. No fos cas que se li desmuntés la sentència del Procés.
El mateix dia que entrava en vigor la reforma que va eliminar la sedició del Codi Penal, creant el de desordres públics agreujats, Llarena construïa una interlocutòria en la qual intenta desmuntar l’estratègia del govern Sánchez per buscar una via de solució a la judicialització del Procés per apagar-ne les brases.
Demostrant un cop més la seva fixació, fent evident que ha convertit la seva posició ideològica en la seva lògica i mètode d’interpretació judicial, Llarena ignora les reformes per basar la seva interlocutòria d’extradició de Puigdemont en la malversació agreujada i la desobediència, ja presents en el Codi Penal. Contradient qualsevol indici fins avui, el jutge afirma que es pot haver donat “ànim de lucre” en el cas de Puigdemont, la qual cosa podria condemnar-lo a vuit anys de presó.
En les properes setmanes o mesos, Marta Rovira, secretària general d’ERC, i l’exconsellera Carla Ponsatí podrien tornar a Catalunya per respondre davant la justícia sense por a entrar a la presó pel delicte de desobediència. La tornada de Rovira seria un èxit per a ERC, i la de Ponsatí, un maldecap per a JxCat, que continua internament tensionat.
Segons Llarena, la reforma del Codi Penal acosta la despenalització dels fets del 2017. Ja s’encarregaran els jutges de defensar interpretacions en sentit contrari al de l’esperit de la llei aprovada aquesta setmana. Si els jutges van anar per davant i també coordinats amb l’executiu del PP, el sector irreductible no es deixarà desmentir ni deixarà passar l’oportunitat d’obtenir l’extradició de l’expresident.
La figura de Carles Puigdemont és l’elefant a la sala. Allò que ho condiciona tot però que tants pretenen fer com si no existís. En funció de la decisió de finals de mes sobre la seva extradició, haurà de decidir sobre el seu futur. Aquesta setmana ja ha dit que no tornarà si és per anar a la presó o perquè l’emmanillin. Puigdemont ha sigut un polític de cops d’efecte i potser n’haurà de contemplar un altre. Si les perspectives optimistes del seu advocat es compleixen, es passejarà lliure per Catalunya. Si no es compleixen, com podria indicar la posició inicial de l’advocat general de la UE, Puigdemont haurà de buscar un altre país o tornar a Catalunya escenificant el més aparatós cop d’efecte. Això serà en un any electoral amb municipals i autonòmiques el 28 de maig, semestre de presidència europea de Pedro Sánchez i eleccions generals a finals d’any. Puigdemont no té la mateixa aura que el 2017, però continua sent un actiu per a l’opinió pública i molt valuós per al seu partit, JxCat. Avui la interpretació irreductible dels jutges i la figura de Puigdemont són els principals interrogants sobre la despolitització de la justícia.
