31/03/2023

Sexe, ciència i ratolins

2 min

Tradicionalment en els experiments científics s’han utilitzat ratolins i, en particular, ratolins mascles. Sempre ens han transmès que no es poden emprar les femelles perquè el cicle hormonal pot provocar una variació de comportament que podria donar uns resultats imprevisibles. Ens explicaven que aconseguir ratolins femella que estiguessin en el mateix moment del cicle hormonal era molt difícil, i per això només es feien servir els mascles.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

De fet, fins fa ben poc (finals del segle XX), tampoc en els assajos clínics farmacològics hi participaven les dones per aquesta raó del cicle hormonal. Per sort això es va poder superar. Es va comprovar que fent assajos clínics només amb homes s’aplicaven tractaments en dones que llavors no tenien exactament els mateixos efectes estudiats. Un cas ben conegut va ser el de l’aspirina a dosis baixes per a la prevenció d’accidents vasculars cerebrals. Es va veure que prevenia l’infart agut de miocardi però no tenia efecte en l’ictus, i resulta que això és cert només en homes, ja que en dones és a la inversa (prevé l’ictus però no l’atac de cor).

Doncs bé, un estudi científic de la Universitat de Harvard d’aquest mes de març va revelar que les femelles de ratolins, malgrat les fluctuacions hormonals, presenten un comportament més estable que el dels seus companys mascles. Així doncs, cal incorporar els dos sexes de ratolí als estudis. És més, si per alguna raó només es pot triar un sexe, millor que sigui el femení, especialment en els estudis de neurociència. I és que els ratolins sempre han estat clau per conèixer molts mecanismes neurològics per avançar en el diagnòstic i tractament de diverses malalties neuropsiquiàtriques.

Per tant, segons els autors d’aquest estudi, és probable que aquesta “discriminació” en ratolins hagi donat lloc a un coneixement deficient del cervell femení i, consegüentment, hagi contribuït al diagnòstic erroni de les condicions mentals i neurològiques de les dones, així com al desenvolupament de fàrmacs que tenen més efectes secundaris per a les dones.

En llegir-ho vaig pensar en la prevalença de depressió i ansietat, que és superior en les dones que els homes. ¿I si resulta que és perquè no hem estudiat prou cervells femenins? De fet, la revista The Lancet publicava el 2016 una sèrie d’articles on s’apuntaven possibles hipòtesis per aquesta major prevalença, com ara, precisament, les hormones (per cert, també la baixa autoestima de nenes i dones, entre d’altres).

I és també des del 2016 que als EUA, per abordar el problema del biaix sexual en la recerca científica, s’exigeix que en els experiments s’incloguin subjectes masculins i femenins. Tanmateix, l’aplicació d’aquesta política encara és molt lenta, ja sigui per sexisme o per conservadorisme (sempre s’ha fet així). Si no canviem aquesta manera de fer recerca, hi sortim perdent tots perquè ens perpetuem en la ignorància i perquè que les dones emmalaltim més té impacte en tota la comunitat amb qui cada dona es relaciona. 

Marta Aymerich és vicerectora de la UOC
stats