Des de fa ja un temps, especialment els darrers mesos, observem notícies que ens indiquen que estem entrant en una nova etapa de la vida de la humanitat al planeta Terra. Sonen alarmes que diuen que no només no havíem previst els canvis que ens calia haver fet en l'organització de la convivència, de l’economia i de la política per estar preparats, sinó que ara tampoc estem prenent les decisions urgents per fer-hi front.
No vull pas fer-ne una consideració global –ja s’està fent en molts llocs–. Em vull limitar a expressar la importància que dono als informes de Letta i de Draghi, a explicar com crec que cal orientar el futur de la Unió Europea i, sobretot, a parlar del paper que poden jugar la informació i els mitjans de comunicació en tot aquest canvi.
1. Dos informes claus però pendents. Ara s’ha complert aproximadament un any de l’aparició d’aquests dos informes demanats per òrgans de la UE. En el seu moment em van semblar d’una gran qualitat i vaig pensar que eren complementaris i molt útils com a base de les polítiques que calia posar en marxa. Van ser rebuts amb satisfacció per Brussel·les. Però aquestes darreres setmanes he pogut llegir i escoltar, per part dels dos autors, la seva frustració per la lentitud en la posada en marxa de moltes de les recomanacions que s’hi contenen, i s’ha pogut confirmar la insuficient acceptació per part de bastants dels governs dels estats membres. Draghi parla de “la gravetat del moment”, que ha empitjorat a causa dels recents canvis als EUA, i Letta diu que la UE ara ha de triar "entre renovació o declivi"; però alhora ho veu com una “formidable oportunitat de rellançament” (alguns diuen que és “la darrera”), tal com ja va aprofitar fa unes quantes dècades Jacques Delors. Jo penso que cal repetir el que va ser, fa unes dècades, la creació del mercat únic i de la moneda única per transformar ara Europa en un veritable actor del context global.
2. Què vol dir rellançar i transformar la UE. El món –que s’està transformant– compta amb dos grans centres de poder econòmic i polític, els EUA i la Xina. Tenen característiques diferents (unitat federal, mercat lliure, recursos naturals i tecnologia, el primer; autocràcia, mercat controlat, recursos naturals i tecnologia, el segon). Cap dels 25 o 30 estats europeus està en condicions de poder aspirar a ser un tercer poder, però tots plegats, o quasi tots, podrien tenir un paper molt important en el context mundial, ja que compten amb una part notable de la població i del PIB mundials, i també disposen de molta ciència i molta tecnologia. És clar que per aconseguir un lloc d’importància, sigui de forma aïllada o com a soci d’un altre, no es pot fer cap esforç pel que fa als recursos naturals, i no és gaire important augmentar la població, però sí que s’ha de tenir una veu política unificada, un augment creixent del PIB i sobretot un lideratge tecnològic. En aquests objectius s’han de centrar les polítiques europees: s’ha de fer augmentar el paper conjunt de tots els estats i traspassar a Brussel·les competències ara massa repetides i poc coordinades.
3. El paper de la informació i els mitjans. La gran revolució tecnològica en el camp de la generació i distribució digital de la informació, com la més recent explosió de la IA generativa, ha fet que la capacitat d’aquesta generació i la possessió dels nous mitjans de distribució s’hagin convertit en una de les formes de poder dirigir el camí del futur econòmic i social sense que els ciutadans en siguin prou conscients. Estem entrant en una etapa en què les decisions de les persones, tant en la seva vida particular, econòmica o social com també en la seva participació democràtica, quedaran molt afectades per la informació que els arriba i que orienta les seves decisions. Aquestes darreres setmanes estem veient fins a quin punt el president Trump està intentant, i aconseguint, controlar personalment l’actuació de persones i organismes d’aquest sector.
Una part important de les alarmes que han saltat ve precisament de la forma com està organitzat, controlat i regulat públicament tot el sector de la informació. I és clar que és imprescindible analitzar i revisar, si cal, conceptes com els següents: a) En el cas dels mitjans de comunicació clàssics (premsa, ràdio, TV...): diferenciar entre informació i opinió, diferenciar entre si són públics o privats, diferenciar entre si són lliures o regulats. B) En el cas de les xarxes socials: diferenciar si són autoritzades, autocontrolades o lliures. C) En el cas de la IA generativa: revisar l'origen de les dades, l'accés als algoritmes i els objectius de les aplicacions.
Finalment, respecte a qui controlarà el futur d'Europa, caldrà que aclarim alguns conceptes per adaptar-nos a la nova situació: llibertat d’expressió, patents, dret de rectificació, valor econòmic de la informació o propietat del coneixement.
