Jo també soc un estúpid (1985)
Peces històriques
De l’article de Fèlix Martí (Barcelona, 1938-2025) publicat fa quaranta anys a l’Avui (14-IV-1985). Mort el passat 2 de setembre, Fèlix Martí va signar aquesta peça com a membre del Club Arnau de Vilanova, una de les entitats en les quals va emprendre responsabilitats directives: la Delegació Diocesana d’Escoltisme (anys 1960); Fundació Jaume Bofill; Pax Romana; Centre Unesco de Barcelona; Parlament de les Religions del Món; Centre Interreligiós de Barcelona; Linguapax Internacional. Tenia la Creu de Sant Jordi i la medalla Unesco dels Drets Humans. Va donar la seva biblioteca a la UPF.
Em dol que el president del govern espanyol [Felipe González], que ha fet de la sensibilitat ètica una de les característiques del seu carisma personal, hagi dit que les manifestacions d'independentisme són una estupidesa. Tots els projectes polítics són legítims en una democràcia consolidada i tots els ciutadans han de poder expressar sense por les seves aspiracions. Només ha de quedar exclosa i desqualificada la violència com a mètode per a imposar als altres les idees i els projectes de societat que ens agraden. Segurament les seves paraules tenien una altra intenció. Sospito que volia advertir sobre el caràcter poc negociable de la fórmula constitucional espanyola respecte a la qüestió de les diverses nacions que integren l'Estat. Els poders determinants d'aquesta Constitució no deuen estar disposats a discutir altres fórmules teòricament possibles de relació entre les nacions espanyoles. [...] En aquest sentit la democràcia actual és encara una experiència de llibertat condicional. Catalunya ha acceptat lleialment el joc marcat per la Constitució com a camí cap a fites més satisfactòries en la recuperació de la seva identitat i del seu autogovern. S'ha col·laborat a crear una pràctica política no violenta, respectuosa amb les lleis i els resultats de les convocatòries electorals i favorable a la governabilitat de l'Estat. El que Catalunya no pot acceptar és que es limitin des de fora les seves aspiracions polítiques i que es desqualifiqui el criteri de molts ciutadans que consideren insuficients les llibertats nacionals reconegudes per la Constitució i decebedora la interpretació pràctica de l'Estatut d'Autonomia. Per aquestes raons formulen projectes alternatius que globalment anomenen independentistes. [...] Tinc la impressió que la convivència actual es podria deteriorar si les esperances originades en la transició i canalitzades per l'ordenació jurídica actual es trobessin en un carreró sense sortida. [...] L'ordre polític ha de formalitzar en la mesura del possible les més altes aspiracions de justícia i de llibertat dels ciutadans i dels col·lectius. És bo llegir l'independentisme des d'aquesta perspectiva. La qualitat de la convivència espanyola passa per una evolució favorable a les nacions integrades en l'Estat. [...] Necessitem dessacralitzar les nostres imatges d'estat i de nació per obrir camí a un diàleg civil i civilitzat. Voldria que fins i tot ens unís una discreta simpatia amb els qui tenen idees molt diferents de les nostres o practiquen estratègies oposades. El futur es construeix amb l'aportació de tots els ciutadans. [...] Molts ciutadans ens sentiríem altra vegada empresonats si no poguéssim identificar-nos amb moltes expressions de l'independentisme. De moment jo mateix confesso que em ve de gust dir que també soc un estúpid.
