Tapar la misèria amb la bandera

Això que diu el títol de l'article és exactament el que han fet els agressors de la professora de català del col·legi La Salle de Palma que ha estat assetjada i amenaçada aquests darrers dies. Si es va arribar a una situació en què es van haver de suspendre les classes, primer, i expulsar els alumnes, després, va ser a causa del comportament inadmissible d'aquests alumnes, i no del suposat odi contra Espanya que els ultres atribueixen a la docent. Ni la professora en qüestió ha mostrat mai cap actitud d'odi contra Espanya, ni un col·legi religiós i concertat com La Salle és precisament cap niu d'independentistes, ni d'esquerrans antisistema: sostenir això és tan sols una altra demostració —per si encara en falten— del nivell de distorsió de la realitat que ha desenvolupat la dreta nacionalista espanyola. Una distorsió que no tan sols ha desenvolupat, sinó que (i això és el que és greu) ha aconseguit introduir com un element estructural dins el debat públic.

L'especialitat d'aquest ultranacionalisme espanyol és capgirar els fets de tal manera que els agressors apareguin com a víctimes. Així, les agressions que cometen ells es presenten com a actituds honestes i dignes de respecte, que si reben alguna resposta contrària només pot ser a causa de l'odi i el fanatisme de qui respon. El primer que cal dir és que les aules no han de ser el lloc per veure-hi partits de futbol, per molt que els jugui la selecció espanyola. Encara menys per desplegar banderes, per molt constitucionals que siguin, ni per cantar càntics ni fer res per “animar” l'equip. L'argument que en un Mundial cal permetre el futbol a classe no s'aguanta per enlloc: al contrari, és infinitament més important una hora de classe (de la matèria que sigui; també, naturalment, de llengua catalana) que tots els Mundials de futbol passats, presents i futurs. Infinitament més important. És curiós que trobin idònia l'exhibició de simbologia futbolera i patriòtica a l'aula els mateixos que han perseguit amb tanta contumàcia llaços verds i grocs, a Catalunya i a les mateixes Balears.

El segon que cal dir és que aquests patriotes manegen un pack ideològic que no s'acaba en l'ultranacionalisme, sinó que també inclou el masclisme i el supremacisme. Van muntar el sidral a la classe de català perquè era la de català i, des del seu ofuscat punt de vista, la llengua catalana és una enemiga d'Espanya, que cal combatre. I s'han acarnissat en la professora fins a amenaçar-la de mort, perquè és una professora, i els encanta la idea de sotmetre les dones, espantar-les i fer-les plorar i callar. Aquest repertori de pensament feixista és el que intenten tapar amb el seu banderisme, que en l'etapa actual va començar l'any 2000, amb la majoria absoluta del PP d'Aznar, i que d'aleshores ençà no ha fet més que anar en augment. Què us passa, teniu alguna cosa contra la bandera?, pregunten, quan se'ls diu, per exemple, que una aula no és lloc de fer el hooligan. Se'ls ha de dir ben clar que, contra les seves banderes, ho tenim tot.