1. El Mundial de futbol 2026 va començar dissabte amb un acte de vergonya aliena just abans del sorteig celebrat a Washington. La FIFA va lliurar el Premi de la Pau a Donald Trump. És un guardó creat expressament per fer la rosca al president dels Estats Units. Trump no té el Nobel de la pau –de moment–, però la UEFA li dona aquest os de consolació perquè el vagi rosegant. Un capítol més del paper d’estrassa de Gianni Infantino, que s’agenolla davant del poder per, paradoxalment, poder-ne tenir més. D’on ve aquest vincle entre la Casa Blanca i el president de la FIFA? Sembla l’inici d’una novel·la que va arrencar fa just quinze anys, però no és pas ficció.
2. Dia 2 de desembre de 2010. Per primer i últim cop, la FIFA anuncia oficialment les seus de dos Mundials a la vegada. A Zúric, en votacions secretes, Rússia s’endú la Copa del Món de 2018 i Qatar, per sorpresa, és escollit la seu del Mundial de 2022. El país àrab s’imposa als Estats Units, que ho tenien coll avall. Bill Clinton, que era el president del Comitè Organitzador dels Estats Units, arriba al seu hotel empipat com una mala cosa. Trenca vidres de l’habitació, en trinxa el mobiliari i la policia suïssa hi ha d’intervenir. Quan torna als Estats Units, Clinton insta la Fiscalia de Nova York a buscar “cosetes” que emmerdin la candidatura de Qatar. No van saber perdre i així va néixer, després d’anys d’investigació, el FIFA-gate.
3. Dia 27 de maig de 2015. La policia suïssa, de paisà, entra a les habitacions de l'Hotel Baur au Lac amb la clau mestra i deté set membres de la FIFA que havien anat al congrés de Zúric per tornar a escollir Joseph Blatter al capdavant de l’organització. Els detinguts són presidents de federacions de Centre i Sud-amèrica a qui el departament de Justícia dels Estats Units acusa de suborn, crim organitzat i blanqueig de capitals. Sis d’aquests set membres són extradits als Estats Units i comença un periple judicial que s’estén a molts altres dirigents –27 acusats– i que acaba, en general, en foc d’encenalls i en penes petites. De fet, molts anys després, aquells dirigents que van anar a presons nord-americanes han demandat els Estats Units i han guanyat el cas perquè la justícia ha determinat que aquelles detencions van ser il·legals. El Mundial de 2022 es va jugar a Qatar, sense que mai s’hagi pogut demostrar la compra de vots, i Messi s'hi va coronar amb l’Argentina.
4. Però fruit d’aquella allau de detencions de 2015, instigades per Loretta Lynch, fiscal general dels Estats Units, a la FIFA van passar dues coses més. El 3 de juny d’aquell mateix any i enmig de tot l’escàndol, Joseph Blatter va dimitir com a president i Gianni Infantino, advocat suís, va guanyar les eleccions de 2016. En segona volta, va aconseguir 115 vots del total de 207. La diplomàcia dels Estats Units, i la seva aliança amb Qatar, amb qui Infantino té estrets vincles familiars, havia aconseguit dur el seu home al capdavant del futbol mundial. Amb un objectiu: que als Estats Units no se'ls tornés a escapar l’organització de la Copa del Món. Dit i fet. Aquí va arribar la segona mesura. El 13 de juny de 2018 les votacions per escollir seu mundialista es fan, en nom de la transparència, a mà alçada. Ja no hi ha vot secret i, amb les mans amunt i havent-se de retratar, ja ningú no gosa quedar malament amb Donald Trump. S’escull la seu dels Estats Units, Mèxic i el Canadà en el seu primer mandat, i la final es disputarà a Nova York amb ell, de nou, a la Casa Blanca. Tot en ordre, Gianni. I, per cert, ¿als patrocinadors tradicionals de la FIFA –Adidas, Visa i Coca-Cola– qui s’hi ha sumat recentment? Qatar. Tot queda a casa. Vet aquí el vincle amb Infantino. Així es dibuixa la geopolítica, a través del negoci del futbol.
