Trump, Putin i el retorn de l’amenaça nuclear

Explosió nuclear.
10/11/2025
Periodista
3 min

La setmana passada, un any després del seu retorn al poder, Donald Trump va anunciar que havia ordenat al departament de Guerra dels Estats Units que reprengués immediatament els assajos amb armament nuclear. En qüestió de mesos, l’inquilí de la Casa Blanca ha anat desplegant la lletra petita del manual ultraconservador que la Heritage Foundation va dissenyar, l’any 2023, per remodelar el govern dels Estats Units. Les més de 900 pàgines de l’anomenat Projecte 2025 ja contemplaven l'acomiadament de milers de funcionaris, l'ampliació del poder presidencial i el desmantellament del departament d'Educació i altres agències federals. Però també advocaven per la represa de les proves nuclears al desert de Nevada. Tot i que detonar una bomba nuclear subterrània violaria el Tractat de Prohibició Completa dels Assajos Nuclears (CTBT, per les seves sigles en anglès), que els Estats Units van signar l’any 1996, Trump ha tornat a treure del calaix l’amenaça nuclear enmig d’un gran pla de modernització de l’arsenal acumulat.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

A més, en ple tancament del govern federal, l’administració republicana aconseguia també desbloquejar la setmana passada 80.000 milions de dòlars per al grup Westinghouse Electric Company per a la construcció de nous reactors nuclears per al 2030. Davant la voracitat energètica de la intel·ligència artificial, els gegants tecnològics s'estan convertint en actius defensors de la nuclear, i empreses com Microsoft, Amazon i Oracle han anunciat que volen connectar els seus centres de dades als reactors. De fet, Microsoft està ajudant a reactivar la planta nuclear Three Mile Island, a Pensilvània, que va tancar l’any 2019, mentre Google (propietat d’Alphabet) i Amazon estan invertint en tecnologia nuclear de pròxima generació.

Aquest impuls a la producció d’energia nuclear, que pot trencar rècords mundials aquest 2025, s’ha barrejat en l’agenda trumpista amb una escalada retòrica. Segons el SIPRI, l’Institut Internacional d’Estudis per la Pau d’Estocolm, Rússia té avui 5.459 caps nuclears, seguida dels Estats Units amb 5.177 i la Xina en un distant tercer lloc amb 600. Per això, el missatge de Trump –publicat poc abans de reunir-se amb Xi Jinping i després d’un altre anunci de Vladímir Putin en què es vantava d’haver provat amb èxit un dron submarí de propulsió nuclear amb capacitat per crear un tsunami que podria arrasar ciutats senceres– alimentava el retorn de l’amenaça de la destrucció mútua en plena incertesa sobre quins instruments ens queden per aturar aquest procés de rearmament.

El 4 de febrer del 2026 s’acaba la pròrroga que manté vigent el Tractat de Reducció d'Armes Estratègiques, conegut com a Nou START, el darrer acord d'armes nuclears que quedava entre Rússia i els Estats Units, que Putin ja va abandonar l'any 2023. El director general de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), Rafael Grossi, advertia fa només uns dies que el món podria passar de 9 a "25 o 30" països amb armament nuclear si s’afebleix encara més el règim internacional de no proliferació.

En paral·lel a la retòrica de la confrontació que gasten Washington i Moscou, també els dos estats nuclears europeus –França i el Regne Unit– estan immersos en el seu propi procés de modernització de l'armament atòmic. Des del 2021, el govern britànic ha anat ampliant el seu arsenal de caps nuclears i, com a membre de l’acord trilateral de l’AUKUS, al costat dels Estats Units i Austràlia, està formant centenars d’oficials australians en la gestió de reactors per preparar Canberra per a la seva futura adquisició de submarins propulsats amb energia nuclear. També França està desenvolupant el seu propi disseny de submarí “d’última generació” per garantir “la dissuasió nuclear al mar”.

Gairebé tres dècades després del tractat que va posar fi a les proves nuclears i restringia la capacitat dels arsenals atòmics, l’amenaça torna a l’agenda. En un moment de crisi de la governança internacional i de rearmament generalitzat, les paraules de Trump, fins i tot si no passen de la sobreactuació verbal, alimenten el risc d’una nova cursa per reforçar els arsenals nuclears.

stats