Tucker Carlson
Han acabat les festes de Nadal amb tothom parlant de Tucker Carlson, la darrera sensació de la televisió nord-americana. Carlson és el nou locutor estrella de la Fox, la cadena americana que és referent de la dreta més dura, o més extrema. Representa volgudament, com tants que cerquen i troben els seus cinc minuts de glòria, un arquetip, tan subratllat que és quasi una caricatura: californià blanc, de 52 anys, de mandíbula quadrada, vestit i corbata, heterosexual i econòmicament sanejat, és el viu retrat d'un home de confiança per a l'Amèrica diguem-ne tradicionalista o conservadora. Entre les proeses periodístiques realitzades per Carlson destacava fins ara la defensa a peu i a cavall que va fer de Kyle Rittenhouse, un individu de 17 anys que va assassinar dos manifestants, i ferir un tercer, amb un fusell automàtic durant les revoltes antiracistes de Kenosha, a l'estat de Wisconsin, l'agost de 2020. El crim comès per Rittenhouse va ser repugnant, i ho va ser igualment la campanya que van dur a terme Tucker Carlson i la Fox. També, l'absolució de Rittenhouse davant d'un tribunal que va voler interpretar com a defensa pròpia allò que havien estat dos assassinats a sang freda. Ara Carlson du a terme una campanya igualment intensa –i exitosa, si més no entre una bona part dels votants republicans– per difondre la idea que l'assalt al Capitoli de fa un any no va ser cap intrusió violenta, sinó una manifestació pacífica de protesta contra uns resultats electorals dubtosos que hauria estat manipulada per un contuberni de l'esquerra, els mitjans de comunicació progressistes i, fins i tot, l'FBI.
En fi, l'estrella de Carlson durarà el que duri, fins que també s'apagui i, amb el temps, vingui un nou fantotxe a ocupar el seu lloc, perquè el xou, ja se sap, ha de continuar. Als EUA, ja se sap, són habituals els falsos predicadors, els venedors de fum i els xarlatans de l'extrema dreta... Però només als EUA?
Fa gràcia llegir i escoltar comentaris sobre el fenomen Carlson i la seva grollera tergiversació de la història per part de mitjans de comunicació i d'opinadors que han assistit impertèrrits a l'empresonament dels joves d'Altsasu, a les condemnes contra rapers com Valtònyc o Pablo Hasél, a les evidències de l'ús de les clavegueres de l'Estat per destruir adversaris polítics o a un desplegament mai vist d'agents de policia que van acabar apallissant ciutadans indefensos pels carrers i pobles de Catalunya perquè votaven en un referèndum. Ho van veure sense dir-hi res, o fins i tot ho van aplaudir i encara van trobar que era poc. Ara, fan veure que s'escandalitzen davant de les males pràctiques d'un locutor de televisió americà, perquè els ianquis, ja se sap. Bé: almenys als EUA saben fer crítiques i paròdies dels personatges com Carlson i mitjans com la Fox, com es pot comprovar en una gran quantitat de pel·lícules i novel·les fetes pels mateixos americans. En canvi, ara mateix no recordo quina va ser la darrera crítica o paròdia que he vist o llegit de la premsa de la dreta espanyola.
