"La universitat no són els universitaris"
En un moment en què la universitat és notícia, o bé per les retallades i els acomiadaments o bé per les protestes derivades de les retallades i dels acomiadaments, de sobte algú em diu la frase del títol. I jo em quedo amb moltes ganes que la persona que l'ha expressat m'ampliï el concepte, perquè per si sola i treta de context pot provocar coïssor tant en qui té la pell molt fina (en general) com en qui la té molt irritada de tant de temps d'estar suportant refregades amb paper de vidre del 100. I la persona en qüestió és el senyor Francesc Xavier Grau, rector de la Rovira i Virgili, que ha desenvolupat la idea en un document de 26 pàgines titulat Autonomia universitària i sistema de governança , del qual n'hi faig un resum.
Per ser eficient, 1) la universitat ha de ser un servei públic autònom del poder polític, 2) ha d'estar governada pels acadèmics, 3) ha de generar i transmetre coneixements i promoure la recerca seguint els criteris d'aquests acadèmics i no responent a interessos polítics, econòmics o religiosos i 4) ha de tenir uns patrons externs que financin la universitat de manera que siguin possibles els tres punts anteriors. ¿I això vol dir que la universitat fa el que li rota? No, els governs són els encarregats de traçar els objectius i les prioritats i és una agència de finançament de nova creació qui distribueix els recursos de manera transparent entre les universitats, els instituts de recerca i els centres tecnològics. Molt bé, ¿i tot això per aconseguir què? Doncs, sobretot, "per ser eficients i eficaços". I aquí és quan un servidor va posar cara d'astorament. I, sap per què? Doncs perquè en cap reivindicació universitària hi he escoltat mai ni la paraula eficiència ni la paraula eficàcia . Però segurament estic mal fixat i aquests són els dos pilars fonamentals dels que s'omplen la boca amb el grapejat concepte de la "universitat de qualitat".
