La casa i la ciutat 03/03/2023

De vegades surt bé

3 min
Una dona envoltada per una pila de llibres.

En els dies tenebrosos de la pandèmia qui més qui menys va tenir temps per somiar amb fer un canvi radical a la seva vida. Allò que ara se’n diu reinventar-se. Segurament hi influïa el fet d’estar engabiats, de veure-ho tot negre. Volíem que allò que ens havia tocat viure servís, tant per tant, per a alguna cosa. Que en sortíssim amb les idees clares per aconseguir tenir una vida més feliç de la que teníem abans del sotrac.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Molts també pensàvem que, a banda de les aspiracions col·lectives, també tindríem la sort d’haver après algunes coses com a societat. Que no tornaríem a embrutar els rius (i els canals de Venècia!), que amb només unes setmanes d’inactivitat n’havien tingut prou per tornar a ser transparents. Que faríem servir menys el cotxe i els avions. Que ens agafaríem la vida d’una altra manera, trobant temps per gaudir de tot el que el ritme embogit d’abans del covid ens feia passar per alt: acostar-nos a la natura, recuperar el contacte amb vells amics, llegir, cuinar.

El temps ha demostrat que els ingenus que hi teníem fe ens equivocàvem. Al cap de quatre dies d’haver recuperat una normalitat encara amenaçada i inestable, tornàvem a cometre els mateixos errors i els somnis del canvi de vida havien quedat guardats al quarto dels mals endreços.

Però resulta que en un poblet de la Toscana hi ha una dona que ho ha aconseguit. I només per això, per creure que els somnis es poden fer realitat, val la pena llegir el llibre que la dona somniadora (i lluitadora) ha escrit explicant la seva experiència.

Alba Donati, poeta i activista cultural, amb seixanta anys acabats de fer, va telefonar un dia a Romano Montroni, exdirector de les llibreries del grup Feltrinelli, amb més d’un centenar d’establiments a Itàlia. Li va dir que volia obrir una llibreria al seu poble. Montroni li va preguntar quants habitants tenia el seu poble. Cent vuitanta, va dir ella. L’home va començar a calcular: a veure, cent vuitanta mil dividit per... No, no!, va rectificar-lo l’Alba Donati: són cent vuitanta. La resposta d’ell no va ser gaire falaguera: estàs boja!

Però l’Alba Donati ho va fer. Va deixar una bona feina, una bona casa a Florència i es va instal·lar al poble on havia nascut, Lucignana, a la casa familiar, que calia restaurar.

Amb una campanya de crowdfunding i donacions de llibres de les editorials italianes, va obrir la llibreria Sopra la Penna (Damunt de la Ploma). No és una llibreria com les altres: té un jardí preciós, ofereix te i els joves del poble hi treballen per torns de forma voluntària.

Quan tot semblava anar bé, la pandèmia va posar Itàlia contra les cordes. Però l’Alba Donati va saber fer de la necessitat virtut i, com que la gent no podia moure’s per anar a la llibreria, va obrir la llibreria al món. Li van començar a arribar encàrrecs d’arreu del planeta. A través de les seves xarxes socials va donar a conèixer la seva manera de fer i de pensar i persones (sobretot dones) de tot arreu hi van connectar. Aviat, a més a més de llibres, venia el calendari d’Emily Dickinson, mitjons amb frases de Jane Austen...

D’aquesta experiència Alba Donati n’ha fet una novel·la, La llibreria del turó (Edicions 62 en català i Lumen en castellà), un dietari del somni fet realitat. I va tenir un gran encert: al final de cada entrada, la llibretera anota els llibres que ha venut aquell dia, que acaba sent una llista de recomanacions literàries.

Quina enveja que us farà l’Alba Donati!

Sílvia Soler és escriptora
stats