20/12/2021

Via lliure al discurs del rei

2 min

Després d'àrdues negociacions en què poden haver acabat participant els poders públics i privats més sorprenents, sembla que Felip VI podrà almenys pronunciar tranquil el discurs que té agendat per a aquest divendres, i això serà possible perquè son pare hauria accedit a no tornar a casa aquesta mateixa setmana, com havia exigit de bon inici. En comptes d'això, es veu que hauria condescendit a posposar el seu retorn fins al 5 de gener , data també assenyalada perquè és l'aniversari de la seva reial persona (farà 84 anys) i perquè és la vigília de Reis, nit màgica per antonomàsia. Fent gala del seu reconegut sentit de l'humor i de la seva campechanía, es veu que al monarca li fa gràcia aquesta coincidència i que n'ha fet broma en reiterades ocasions, també amb les seves amants.

Això sí, la resta de les seves exigències (en les quals l'acompanyen els expresidents González, Aznar i Rajoy) es mantenen intactes: vol viure a la Zarzuela (ni parlar-ne de cercar-li residències alternatives, que serien com reconèixer que ha fet alguna cosa censurable) i vol percebre la pagueta que li assegura la Constitució a l'article 65.1, que diu així: “El rei percep dels pressupostos de l'Estat una quantitat suficient per al sosteniment de la seva Família i Casa, i la distribueix lliurement”. La resta d'articles dedicats a la Corona (del 56.1 al 65.2) són tant o més sucosos que aquest i haurien de ser lectura obligatòria a les escoles, perquè l'alumnat creixi amb una idea clara de la democràcia plena en què tenen la sort d'haver nascut i crescut. No em puc resistir a reproduir-ne ni que sigui només el 57.1, referent a la successió: “La Corona d’Espanya és hereditària en els successors de S. M. Joan Carles I de Borbó, legítim hereu de la dinastia històrica. La successió al tron seguirà l’ordre regular de primogenitura i de representació, i serà preferida sempre la línia anterior a les posteriors; en la mateixa línia, el grau més pròxim al més remot; en el mateix grau, l’home a la dona, i en el mateix sexe la persona major a la menor”. No hi ha cap altra persona, tret del rei Joan Carles de Borbó, que sigui esmentada pel seu nom al text constitucional i, de fet, és ben estrany que, en una llei d'aquest rang i característiques, hi apareguin esmentades persones concretes. Això vol dir que la Constitució va ser redactada a la mida i conveniència d'aquest rei que ara anomenem emèrit: mirat així, no és tan estrany que el personatge dugui tantes ordres.

L'emèrit, però, després d'haver-se trobat als Emirats Àrabs amb el tenista Rafael Nadal (que ha aconseguit dur a una nova dimensió el tòpic del mallorquí llepa), ha resolt no amargar-li el discurs al seu no menys reial fill. Així, en Felip, el rei fracassat, podrà sortir aquest divendres a tots els canals televisius demanant-nos un esforç pel bé d'Espanya, lloant l'esperit emprenedor dels joves i altres coses en les quals ell ha predicat sempre amb l'exemple. I podrà reblar-ho, com son pare ara fa deu anys, proclamant que tots som iguals davant de la justícia.

Sebastià Alzamora és escriptor