17/2: Caça de bruixes

EscriptorSEGONS ALGUNES fonts, el nombre de persones investigades a Catalunya en relació al Procés ja s’estaria acostant al miler. I no tan sols hi ha cada vegada més noms, sinó que el cercle es va ampliant des de l’estricta política fins a la societat civil i el món de la comunicació i de la cultura. Algú ha parlat ja de caça de bruixes. ¿És justa aquesta qualificació? El terme es va popularitzar quan el senador nord-americà Joseph McCarthy va impulsar un procés massiu contra la dissidència política, fonamentat en la delació i les imputacions arbitràries. L’episodi va evocar els antics processos per bruixeria i va inspirar Les bruixes de Salem, d’Arthur Miller, que descrivia les característiques d’aquestes caces, represes per la persecució maccarthista: la generació d’un clima d’histèria que desembocava en una repressió massiva i indiscriminada, en la qual es considerava concloent qualsevol indici o testimoni, fins i tot els més interessats i dubtosos. El que definia una caça de bruixes era, doncs, el caràcter massiu i indiscriminat. Però sobretot que es tractava d’acusar i condemnar desenes de persones per un delicte com el de bruixeria. És a dir, per un delicte imaginari o que existia només, com a delicte, en la ment dels acusadors.