6/2: La qüestió espanyola

EscriptorSEMBLA CLAR QUE EUROPA no mourà ni un dit per la qüestió catalana. La reivindicació pacífica de decidir el propi futur fa als estats europeus més fred que calor. En canvi, sí que pot ser que moguin algun dit per la qüestió espanyola: l’allunyament accelerat de l’Estat dels estàndards democràtics, la manca de separació de poders, l’arbitrarietat i la desmesura, són un problema per a Europa. ¿Amb quina força podran renyar els països de l’Est o Turquia si toleren i fins i tot aplaudeixen les desviacions espanyoles? Per tant, les possibilitats reals d’internacionalitzar la situació que estem vivint no passen tant per promoure la solidaritat amb Catalunya com per fer evident l’existència d’aquesta qüestió espanyola. Dit de manera encara més clara: les possibilitats de treure els presos de les presons i de desaccelerar l’espiral repressiva de l’Estat passen més perquè hi hagi una reacció internacional inquieta per la qüestió espanyola que no pas una comprensió de la qüestió catalana. Quan expliques a fora que a Catalunya hi ha una majoria per l’autodeterminació, arrufen el nas. Quan expliques i il·lustres amb exemples que l’Estat té actuacions allunyades de la cultura i la pràctica democràtiques, els preocupa sincerament. És la via.