Caroline de Bendern, una aristòcrata anglesa lleugerament rebel, bohèmia, jove i amb una bellesa que semblava una síntesi de la sensualitat de Jane Birkin i l'androgínia de Twiggy, tot just passava per allà i va entrar a la història sense voler-ho.
El 1967 vivia a Nova York intentant fer-se un lloc com a model. Freqüentava l'entorn d'Andy Warhol, va experimentar amb amfetamines i va viure –diuen– una aventura amorosa amb Lou Reed, que li va dedicar la cançó Caroline says.
Va viatjar a París per participar en una pel·lícula, però el Maig del 68 es va creuar en el seu camí. El dia 13 participava de manera entusiasta, per primera vegada a la seva vida, en una manifestació. L’acompanyava l'artista visual Jean-Jacques Lebel, que es va prestar a portar-la a collibè perquè li feien molt de mal les butllofes dels peus.
Lebel portava diverses banderes i li va demanar a Caroline que en fes onejar una, la que triés. Com que no sentia simpatia ni per la vermella comunista ni per la negra anarquista, va enarborar la del Vietnam, tot recordant les protestes pacifistes dels joves nord-americans. El Vietcong semblava despertar simpaties unànimes. En començar a agitar-la, el seu reflex de model va ensumar la presència dels fotògrafs que l’estaven enfocant. Es va redreçar, va fer cara seriosa i va buscar un gest solemne, oferint el posat dramàtic que la situació requeria. Volia oferir una imatge –un posat– digna del moment teatral que estava vivint. No sabia que el fotoperiodista Jean-Pierre Rey la seguia des de feia una bona estona amb la confiança que aquella noia tan fotogènica li donaria la foto del dia. I li va donar una de les fotos del Maig del 68. Només prémer l'obturador, va saber que havia atrapat la nova Llibertat guiant el poble. Al seu voltant els joves sostenien pancartes amb eslògans com “Prohibit prohibir”, “Corre, camarada, el vell món és darrere teu”, “El poder es troba a la punta del fusell”, “Siguin realistes, demanin l'impossible”... Nicieses efímeres davant el símbol que la Caroline encarnava.
En acabar la manifestació, se'n va anar a dinar a La Coupole, un dels restaurants de més anomenada de París.
La fotografia va aparèixer el 24 de maig a la revista nord-americana Life, i de les seves pàgines va saltar als mitjans de comunicació de tot el món, que no van trigar a referir-s'hi com "La Marianne del Maig del 68". La Caroline la va veure per primera vegada a Roma a la portada del diari Il Tempo. A partir d'aquest moment la seva vida va quedar atrapada en aquesta imatge, i es va convertir exactament en allò que intentava aparentar. I en va patir les conseqüències.
La seva família no era una família qualsevol. El seu oncle avi era Lord Alfred Douglas, el tumultuós amant de l'escriptor Oscar Wilde. El seu avi, Maurice Arnold, comte de Bendern, era un aristòcrata britànic apassionat pel bridge que es prenia molt seriosament allò de “manners before morals”. Seguint aquest principi, va desheretar fulminantment el seu fill, el pare de la Caroline, perquè va gosar casar-se amb una plebea. Però tenia dipositades grans esperances per a l’avenir de la seva fortuna en la seva neta. La va declarar la seva hereva, li va pagar els millors centres educatius i va estar a punt de casar-la amb l'exrei de Iugoslàvia.
La Caroline tenia al davant un bon futur com a model, però la foto fatal es va creuar en el seu camí i va capgirar el seu destí. El matí que el seu avi, assegut al saló de la seva vil·la de Biarritz, va descobrir, a la safata del seu esmorzar, la portada del Paris Match amb la imatge de la seva neta amb la bandera del Vietcong va agafar un emprenyament olímpic i, per tant, devastador. Era molt més del que estava disposat a transigir. Va convocar la Caroline a la vil·la i li va etzibar, en quatre paraules, tota la seva decepció: “You're cut off!”
Les cases de moda li van vetar l’entrada. No volien quedar contaminades per la seva imatge. L’única feina de model que va trobar va ser per a una revista eròtica. Henry Miller va retallar la seva nuesa i la va afegir al munt de fotos eròtiques del seu bany.
La fotografia que la va fer famosa no li va reportar cap benefici econòmic. Va perdre les batalles legals per la seva imatge perquè els tribunals van considerar que il·lustrava un esdeveniment històric. I què és la biografia davant la història?
“Aquesta foto m'ha perseguit tota la vida i va arruïnar la meva carrera com a model”, li va reconèixer a un periodista. I del 68, què en recorda? “Era cool –resumeix la Caroline–. Hi havia més llibertats que ara. De fet, de vegades em pregunto si algun dia acabarem atrapats en la prohibició”.
