Vol un home que la domini
L’altre dia, amb la filla, vam veure un programa de cites que fan a la televisió, anomenat First dates. Hi sortien una mare i una filla que anaven –totes dues– a buscar nòvio. El destinat a la filla primer coneixia la mare (pensant-se que era la seva cita), i la trobava “molt guapa”. Mare i filla, al lavabo, es comentaven qui tenia més bon cul. Des de casa –ja es tractava d’això– et senties normal, davant de tanta pertorbació. El cas és que la mare va dir, en un moment donat, quin era el seu home somiat: “Un home que em domini, encara que jo no em deixi”.
És molt boig, esclar, desitjar algú que “et domini”. Per què? ¿Perquè et fa il·lusió no tenir raó o no tenir prou força? Si et domina és perquè t’imposa alguna cosa, si no, no t’estaria dominant. Encara és més boig voler que et domini encara que “no et deixis”. ¿Llavors el que demanes és que discuteixi amb tu o que t’imposi la seva raó?
La dona aquesta em va fer pensar en aquella cançó de la María del Monte, que diu: “Necesito un nuevo amor que me domine y que encienda todo el fuego que hay en mí”... Sempre m’he preguntat si està dient que vol una persona “dominant” o bé si vol que la domini la mateixa idea de l’amor. ¿Volia ser “la feréstega domada”, la concursant del programa? ¿Volia que li passés com a les pel·lícules de l’Oest, on ell li clava una bufetada correctiva a ella i després li fa un petó? Què reclamava, exactament, aquella dona? Un home poc pusil·lànime? ¿Algú que sentís un desig sexual irrefrenable per ella? Avui les paraules són molt barates. Tothom les fa servir no pas com vol, sinó com pot.
