Pirineus 25/01/2021

L'Alt Urgell i Andorra, escenaris de la darrera novel·la de Vicenç Llorca

La història clou una trilogia sobre les vivències en parella, que és també un retrat de la societat contemporània

ARA PIRINEUS / ACN
3 min
Vicenç Llorca. / COLUMNA (Quim Massot)

L'escriptor Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) penetra al cor de les relacions amoroses a la seva tercera novel·la 'Simfonia de tardor' (Columna), la qual ha dotat d'una estructura simfònica en homenatge al compositor Robert Schumann i a la seva 'Simfonia de la primavera', i on també estableix un "joc de miralls" amb la relació que va tenir amb la compositora Clara Wieck. En roda de premsa ha dit que l'obra ha acabat sent, sense voler-ho, una trilogia que culmina un "procés de reflexió sobre l'amor com a eix estructurador de la vida de les persones". A banda, també és un retrat de la societat catalana contemporània, que va des dels Jocs Olímpics fins al 2017, travessat pel gaudi de la cultura per part dels seus personatges.

A les seves pàgines, el prestigiós músic gironí Marc Giralt decideix retirar-se a Organyà amb el propòsit de culminar la seva trajectòria amb la creació d'una simfonia. Divorciat de la seva dona, retroba l'Emma, cèlebre violinista i amor fugaç de joventut. A l'inici de la tardor de les seves vides, compartiran sense traves el que són i el que senten i la seva passió per la música. Mentre la bellesa dels paisatges de l'Alt Urgell i Andorra inspiren la composició de la 'Simfonia de tardor', en Marc es torna a enamorar, però uns fets inesperats li canviaran el rumb vital i provocaran la seva misteriosa desaparició.

Portada de 'Simfonia de tardor'. / COLUMNA

Després de 'Tot el soroll del món' (2011) i 'Aquell antic missatge de l'amor' (2018), 'Simfonia de tardor' (2021) culmina un procés de reflexió sobre l'amor, la cerca la felicitat i la seva dimensió amorosa i de parella, "que és àmplia" i també s'associa amb la cultura, la natura, els altres, la família i els amics". Així, amb aquestes tres novel·les, Llorca ha plantejat tres històries amoroses que donen lloc a una mena de "mosaic", on el lector hi podrà llegir l'encaix entre la felicitat a través de l'amor i la societat en els temps actuals.

Ha detallat que 'Simfonia de tardor' també té com a base la història de Schumann i la seva relació amb la compositora Clara Wieck, persona "clau" en la creació de l'obra del músic, a banda de ser una intèrpret virtuosa. Aquella relació li ha servit perquè els protagonistes de la seva novel·la s'hi emmirallin.

Una novel·la plena d'art

Un altre dels ingredients destacats de la història és presència de l'art i la literatura, ja que a parer seu gran part de la felicitat humana es relaciona amb "el gaudi de la creació artística". Per això els seus personatges tenen una vivència de l'art integrada a les seves vides, sense erudicions, sinó amb referències musicals de tota mena: clàssiques, però també jazzístiques i de sons actuals, segons ha descrit.

D'altra banda, una tercera pota de la novel·la és una mirada a la societat actual que va des dels Jocs Olímpics, passant per l'"anti missatge d'amor" de la crisi financera del 2008 al 2011, i que culmina el 2017, amb especial èmfasi el 2015. Aquest marc temporal respon a la seva voluntat de crear una novel·la tan contemporània com sigui possible, i on els lectors es puguin sentir identificats amb valors actuals com la dificultat d'establir relacions de parelles i la cerca de noves oportunitats.

Organyà, La Seu d'Urgell, Cava i Andorra

La història transcorre a Organyà, La Seu d'Urgell, Cava i Andorra, uns espais que esdevenen una "sinestèsia" de la mà de les sensacions, els colors, les olors, els paisatges i els accents dels personatges, que també són un homenatge als poemes de Gabriel Ferrater. Llorca ha insistit en el fet que la muntanya és un "símbol" que permet els personatges projectar els seus sentiments. També hi apareix Girona com a "capital musical i literària", ha afegit.

En el marc temporal, la història transcorre a la tardor, la qual dona una empremta a la relació dels protagonistes amb els seus colors. "La tardor, amb els seus colors madurs, representa que la relació no pot tenir l'element vital de la joventut sinó components de riquesa", ha detallat.

A banda, l'estructura de l'obra inclou molt de diàleg, així com episodis molt curts, "però intensos". Aquesta estructura, basada en els quatre moviments de la simfonia de Schumann proposa també una introducció i un final, així com un programa de mà que substitueix l'índex.

stats