Adéu a Llanos de Luna, l’assot dels municipis independentistes

BarcelonaVa estar durant poc més d’un any al Parlament, però dins del PP hi ha qui recorda Llanos de Luna (Sevilla, 1960) cantant sevillanes als despatxos dels populars a la cambra. Algunes vegades fent duet amb Enric Millo, que ara la substituirà al capdavant de la Delegació del govern espanyol a Catalunya en un relleu inesperat. Cada pas de la carrera política de Llanos de Luna ha sigut gairebé per sorpresa. Sense experiència política prèvia, la seva inclusió l’any 2010 com a número 3 de la primera llista d’Alícia Sánchez-Camacho en unes eleccions catalanes va agafar molts dirigents populars a contrapeu. També el seu nomenament com a delegada del govern espanyol després de la primera victòria electoral de Mariano Rajoy. També ara el seu adéu.

Amiga íntima de la presidenta del PP a Catalunya -amb qui quedaven sovint per sopar i veure els partits del Barça-, Llanos de Luna es veu ara forçada a deixar l’edifici del carrer Mallorca de Barcelona, des d’on ha dut a terme una gestió polèmica, marcada per l’enfrontament obert amb els ajuntaments independentistes.

Marxa empesa pel desig exprés de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que vol imprimir un tarannà més polític a la institució. “La Delegació no pot ser només un edifici on anar a manifestar-se”, resumeix un dirigent popular, que apunta que l’objectiu a partir d’ara serà que la Delegació del govern espanyol tingui un paper més actiu i serveixi per fer més present l’Estat a Catalunya. La primera prova serà demà mateix, quan Santamaría sigui a Barcelona per presidir la presa de possessió d’Enric Millo.

¿El relleu de Llanos de Luna s’emmarca en l’intent de Rajoy d’obrir una etapa de més diàleg amb Catalunya? Entre els populars hi ha força veus que ho interpreten així, tot i que de portes enfora Millo i el coordinador general del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, tanquen files amb la gestió de la fins ara delegada. Llanos de Luna deixa de llegat alguna frase per a l’hemeroteca -“És important que hi hagi gent rica i pija, que són els que gasten”-, algun episodi polèmic -la seva participació en un homenatge als excombatents de la División Azul, soldats voluntaris franquistes que van lluitar per a l’exèrcit de Hitler- i, sobretot, 407 causes judicials -moltes de les quals s’han desestimat, tot i que encara n’hi ha 283 en tràmit- amb els ajuntaments catalans que han mostrat suport d’una manera o altra a la independència.

‘Persona non grata’ a Girona

Al capdavant d’una institució gairebé sense atribucions, la bel·ligerància de Llanos de Luna amb els municipis independentistes l’ha convertit en una figura discutida al territori, fins al punt que ajuntaments com el de Girona -quan el dirigia l’ara president de la Generalitat, Carles Puigdemont- i Arenys de Munt han aprovat mocions per declarar-la persona non grata.

Ara Llanos de Luna marxa. I s’obre un interrogant sobre com actuarà el seu successor. Enric Millo, a qui havien sondejat per ser secretari d’estat en alguna àrea del ministeri d’Energia i Turisme que comanda Álvaro Nadal, haurà de demostrar si marca distàncies amb la seva antecessora i rebaixa el pols judicial amb els ajuntaments o, per contra, manté la sintonia d’aquelles tardes als despatxos del PP, cantant sevillanes al Parlament.

Reunió discreta entre Puigdemont i Sáenz de Santamaría

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, van mantenir una petita reunió dijous en l’entrega dels Premis Carles Ferrer Salat, que atorga la patronal catalana Foment del Treball. Segons va avançar La Vanguardia, un cop acabat el sopar i després que el president fes un discurs dur criticant que l’Estat hagi “negligit” els seus deures respecte a Catalunya, Santamaría el va agafar pel braç i se’l van endur a un apart. Allà, en una breu conversa de prop de cinc minuts, la vicepresidenta espanyola va traslladar a Puigdemont que ja treballa en les 46 peticions que li va fer a l’abril.