CRÒNICA
Política 12/11/2020

La Guàrdia Civil torna a portar Cuixart a judici

Un agent reclama 10.000 euros a Òmnium per haver utilitzat la seva declaració al Suprem en un vídeo

Xavi Tedó
4 min
Una pantalla mostra el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, declarant des de Lledoners en un judici contra l'entitat independentista

BarcelonaJordi Cuixart ha hagut de tornar aquest dijous als tribunals. Però ho ha fet en un judici molt allunyat de la pompa del Suprem. Ni escales nobles, ni bancs vellutats, ni frescos al sostre. Ni tan sols un so digne. Des de la presó de Lledoners, i amb evidents problemes de connexió, el president d'Òmnium s'ha hagut de defensar un altre cop de la Guàrdia Civil, que aquest cop no l'acusa d'haver-se enfilat a un cotxe de l'institut armat sinó d'haver-se servit de la veu d'un agent del cos en un vídeo d'Òmnium amb finalitats lucratives.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L'agent, que va participar en els escorcolls de la conselleria d'Economia el 20 de setembre del 2017, va explicar durant el judici de l'1-O que aquell dia hi havia banderes d'Òmnium als voltants del departament. Quan l'advocada Marina Roig li va preguntar com eren, l'agent es va fer un embolic: "Un tros de tela quadrada on posa Òmnium. De color verd, amb alguna ratlla, amb un pal". Però Òmnium no té bandera, i va aprofitar aquesta declaració en un vídeo de l'entitat que es va fer viral i que volia denunciar les irregularitats de la vista al Suprem. Ara l'agent de la Guàrdia Civil reclama a l'entitat 10.000 euros per danys morals.

Com a màxim representant de l'entitat, doncs, Cuixart s'ha vist obligat a tornar a comparèixer davant un tribunal, i ho ha fet per acusar el sergent de mentir: "Òmnium no té cap bandera", ha recordat, i s'ha emparat en la llibertat d'expressió per defensar el dret d'Òmnium a difondre aquell "despropòsit". "Volíem denunciar que el testimoni va mentir i ho continuem fent. O hi ha mala fe o hi ha incompetència d'un servidor públic", ha remarcat, sense que aquest cop el president del tribunal l'hagi hagut d'alertar perquè se li escapessin els "hòstia" constants amb què va regar la seva declaració al Suprem.

La presidenta del tribunal sí que ha hagut de cridar a l'ordre el seu advocat, Benet Salellas, a qui ha demanat que no defensés amb "tanta vehemència" el seu client picant amb les mans un parell de cops damunt la taula. "És la defensa dels drets fonamentals", ha mirat de justificar el lletrat, que ha trigat uns segons a reprendre el seu al·legat perquè s'havia perdut.

Després d'aquest coitus interruptus, Salellas ha dit que la declaració de l'agent es va fer "en un lloc públic autoritzada per una autoritat competent i retransmesa en directe" i que "el tribunal tampoc va trobar necessari distorsionar-li la veu". Sobre l’afany publicitari de l’espot, el lletrat ha rebatut que els mitjans de comunicació també demanen als lectors que se subscriguin al final de les seves notícies i "no deixen de ser mitjans de comunicació i no pas publicitaris". "Hi ha una voluntat d'escarmentar", ha conclòs sense picar aquest cop a la taula.

L'agent ha volgut deixar clar que la demanda l'hauria presentat contra qualsevol entitat o partit que hagués fet servir la seva veu. "Han mercadejat amb la meva veu perquè al final del vídeo demanaven a la gent que es fes sòcia de l’entitat, i hauria presentat la demanda contra la Creu Roja, el PSOE o el PP", ha assegurat per mirar de rebatre que es tractés d'una qüestió política.

El sergent ha reiterat que la seva demanda obeïa als "danys morals" que li ha ocasionat l'espot i ha relatat que els fets han afectat també la seva família, i a nivell professional potser no pot tornar a fer serveis com a agent encobert. "¿Un narcotraficant amb qui m'he reunit fa quinze dies em podrà reconèixer? El dany és important", ha assegurat. De fet, ha explicat que un company del cos que ara treballa a Cadis i que fa anys que no veu li ha trucat per dir-li que havia reconegut la seva veu. "La meva veu va sortir a tots els mitjans i em van arribar 5.000 tuits i centenars de mems amb la declaració de la bandera rient-se de mi".

L'agent també s'ha ratificat en la controvertida definició que va fer de la suposada bandera d'Òmnium. "La bandera era exactament la que jo vaig descriure", ha dit, i ha admès, això sí, que no recordava si hi deia la paraula democràcia. També ha reconegut que no va demanar que se’l protegís durant la seva declaració en el judici de l'1-O i que no ho va notificar als seus superiors posteriorment quan l'hi ha preguntat l’advocat Benet Salellas. Sigui com sigui, ha denunciat que Òmnium no li hagués demanat permís per poder utilitzar la seva veu al vídeo.

Oleguer Serra, director de campanya d’Òmnium, ha admès que no es va demanar permís al demandant però tampoc a ningú dels que hi sortien. En aquest sentit, ha recordat que en la cinquantena de vídeos que ha elaborat en els últims temps apareixen "dirigents o altres agents de la Guàrdia Civil i cap d’ells ha presentat cap demanda".

Una campanya "sense objectiu publicitari"

"La finalitat de l’elaboració d’aquests vídeos formava part d’una campanya més àmplia que va començar a principis del 2019 per denunciar la manca de democràcia a l’estat espanyol i que en cap cas tenia un objectiu publicitari", ha remarcat Serra. Que digués "Fes-te’n soci" al final del vídeo no era, segons el treballador d'Òmnium, perquè l'entitat se'n lucrés econòmicament, sinó per "demanar la implicació de la gent", i ha afegit que el fet que s’hagi retirat ara "és per respecte al procés judicial".

El ministeri fiscal, en canvi, sí que hi veu un objectiu publicitari per la inclusió de la frase "Fes-te’n soci" al final del vídeo. "S'ha projectat la seva veu amb la voluntat de captar nous socis", ha considerat la Fiscalia en l'al·legat final. "S'ha vulnerat una intromissió amb objectius publicitaris i el demandant ha de ser indemnitzat", ha raonat el ministeri contradient la defensa i després de recordar que es podia emetre la seva declaració perquè era pública, però no per aquest suposat objectiu. Uns al·legats finals que Cuixart ja no ha pogut sentir perquè a les 11 hi havia programada una altra videoconferència i havia de cedir la sala de Lledoners, que haurà de millorar la connexió si, com es preveu, no s'atura la judicialització del Procés.

stats