Torra portarà al Parlament la resposta a la sentència i descarta obrir les presons

Desitja que sigui una reacció basada en "la democràcia, els drets humans i l'autodeterminació"

N. ORRIOLS / Q. BERTOMEU / M. TORO / A. MASCARÓ

El Parlament tindrà un paper clau a l'hora de respondre a la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O. Això és el que ha transmès avui el president de la Generalitat, Quim Torra, durant la sessió de control al Govern des de la cambra catalana. "Seran el Parlament i els seus representants legítims els que, davant d'una sentència que pot ser el torpede més greu contra la convivència de Catalunya, hauran de prendre una decisió", ha exposat.

El president de l'executiu català ha avançat que ell creu que la resposta del Parlament hauria de girar al voltant de tres eixos: "Democràcia, drets humans i autodeterminació", i que ho tornarà a dir quan la cambra es reuneixi per abordar el veredicte judicial. "Fermesa, serenitat, responsabilitat, vot i paraula", ha insistit Torra, que no ha donat detalls sobre quins moviments farà el seu executiu quan transcendeixi la sentència.

Tanmateix, a diferència d'altres cops, Torra no ha parlat de desobediència institucional ni d'unilateralitat. De fet, només s'ha referit a la seva variant social, la desobediència civil, sobre la qual ha assegurat que els independentistes tenen "dret" a exercir-la. "Són drets", ha afirmat en una resposta a Ciutadans, que ha tornat a vincular l'independentisme amb el terrorisme per les últimes detencions de membres dels CDR.

Davant d'aquestes paraules, el PP ha advertit el Govern en declaracions als passadissos del Parlament de les "conseqüències penals" de la desobediència. "Quan arribaven requeriments judicials els dirigents [independentistes] se'n burlaven [...], i això s'ha vist que té conseqüències penals", ha dit el cap de files dels populars, Alejandro Fernández, que ha fet una crida a "l'estabilitat, l'ordre i la convivència".

"Jo no he dit mai que obriria les presons catalanes"

Dos dies després de la moció de censura fallida que va presentar Ciutadans contra Torra, el Parlament s'ha tornat a reunir, aquesta vegada per a un ple ordinari. La imminència de la sentència de l'1-O ha marcat les intervencions i el líder del PP, Alejandro Fernández, ha obert la sessió preguntant a Torra si obriria les presons catalanes, afirmant que ho havia dit en "diverses entrevistes". "Hem viscut moments surrealistes, però aquest és kafkià. Jo mai he dit que obriria les presons catalanes", ha sentenciat Torra, que ha acusat el PP de voler-lo fer pronunciar-se sobre "mentides" que no ha subscrit. "Jo només he dit que davant la sentència faríem una proposta al Parlament sobre com respondre-hi", ha conclòs Torra. 

El PSC ha seguit amb la mateixa qüestió, instant el president a comprometre's a respectar "els drets de tothom" i a condemnar les agressions als periodistes, com el cas de la reportera de Telecinco Laila Jiménez en les manifestacions del segon aniversari de l'1-O. Torra ha contestat que "condemna qualsevol atac que s'hagi pogut fer a qualsevol reporter en exercici del periodisme" i també ha garantit que el Govern actuarà "respectant els drets i la llibertat de tothom". Unes paraules que no han satisfet el líder socialista, Miquel Iceta, ja que ha recordat que Torra s'ha "distingit per cridar a la mobilització i a la confrontació". 

L'endemà que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional enviessin reforços a Catalunya per afrontar la sentència del Procés, Torra ha volgut mostrar el suport a la policia catalana, després que Iceta l'hagi acusat de "fredor" envers els Mossos d'Esquadra. "No he detectat mai aquesta fredor", ha replicat el cap de l'executiu, que ho ha aprofitat per defensar que el cos de policia catalana està compromès amb els "valors civils i humans". 

A més, Torra ha criticat que el president en funcions del govern espanyol, Pedro Sánchez, parli d'un 155 "permanent" a Catalunya i s'ha preguntat on queda l'aposta pel diàleg que va fer a l'inici del seu mandat.

També ha parlat de la resposta a la sentència el vicepresident del Govern i coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès, que ha avisat que cap veredicte condemnatori farà "renunciar" l'independentisme als seus objectius. Malgrat mostrar-se crític amb l'Estat, ha apostat per reprendre el diàleg per solucionar la situació de Catalunya: "Cal política en majúscules. Cal fer política i eliminar la repressió. Cal tornar un conflicte polític a la política".

Cs qualifica d'"hotel Lledoners" el centre penitenciari dels presos polítics

Cs també ha tornat a treure la cavalleria a l'inici d'aquest ple, mitjançant la presentació d'una bateria de preguntes orals sobre el que consideren un "cop digital" orquestrat des de la conselleria de Polítiques Digitals, sobre un tracte de favor als presos polítics a Lledoners i sobre una manca de seguretat als carrers per les manifestacions independentistes.

El diputat de Cs Dimas Gragera ha demanat al conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, una auditoria i el tancament del Cesicat, al qual s'ha referit com el "CNI colpista", part de les "clavegueres del Procés", i li ha atribuït el "robatori de dades personals" i "escàndols d'espionatge". "El Cesicat no és cap CNI català, no hi ha més sord que el que no vol escoltar", li ha respost el conseller, que ha afegit que els únics "cops" que hi ha hagut a Catalunya són els que les policies espanyoles van donar amb les porres als votants de l'1-O. Uns cops, ha dit, que el partit taronja encara no ha condemnat.

Tot seguit, el diputat taronja Manuel Rodríguez ha criticat que els presos polítics disposin de, segons la seva opinió, "privilegis" al centre penitenciari de Lledoners, que ha qualificat d'"Hotel Lledoners". "Tenen cel·les amb vistes, metge privat, poden entrar i sortir quan vulguin, reben visites institucionals, 58 en un sol dia", ha lamentat. "Vostè no és la consellera de turisme i això no pot ser un hotel", ha etzibat. La consellera de justícia, Ester Capella, ha negat les acusacions i ha titllat Rodríguez d'"indocumentat".

En el mateix sentit, el també parlamentari de Cs Matías Alonso ha qüestionat el paper dels Mossos d'Esquadra a les ordres d'un Govern independentista i ha preguntat al conseller d'Interior, Miquel Buch, si considera que "l'entestament de Torra a sembrar el caos després de la sentència de l'1-O garanteix la salvaguarda de les voluntats i les llibertats", o si creu que el "dret de manifestació empara l'assetjament a casernes de la Guàrdia Civil". "Si és així, vostè no està capacitat per defensar la seguretat pública, i ha de dimitir", ha conclòs. Buch ha defensat el paper del cos català per "garantir sempre la llibertat d'expressió i en cas de conflicte la seguretat", i ha acusat Cs de plantejar un "relat fals".

Més continguts de