Denuncien que el jutge de l'1-O va assumir la causa de manera irregular

Un advocat demana anul·lar la instrucció del jutjat número 13 per haver-se designat el jutge "a dit"

El jutge que va acabar convertint la denúncia contra l’exmagistrat i exsenador d’ERC Santi Vidal en una causa general de l’1 d’Octubre es va fer càrrec del cas tot i que no li corresponia. Aquesta és la tesi de la defensa de quatre excàrrecs del Govern investigats en aquesta causa i que, segons ha pogut saber l’ARA, ha iniciat un doble procés per intentar anul·lar la investigació. D’una banda, presentarà aquest dimarts un recurs governatiu davant la jutge degana de Barcelona, Mercè Caso, en què qüestiona per què es va repartir la denúncia al jutjat número 13 tot i que, segons les normes de repartiment, hauria d’haver-ne quedat exclòs. L’objectiu és que s’hagi d’assignar a un altre jutjat.

La carta de comiat de Lesmes a Ramírez Sunyer: "Gràcies per defensar l'estat de dret en temps tan convulsos"

En segon lloc, l’advocat Ramon Setó presentarà també un incident de nul·litat davant el mateix jutjat denunciant el biaix ideològic tant del jutge que fins ara dirigia la instrucció –i que va morir el novembre passat– com de la secretària del jutjat, adduint a més que la seva designació va ser “arbitrària”. Setó considera que la causa es va “assignar a dit” al jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer perquè era una persona de confiança del president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes –que després de la seva mort li va agrair públicament “canviar el rumb de la història”– i pel seu perfil “marcadament unionista”, en paraules del lletrat.

La investigació del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona –amb més de 42 persones investigades i que ha entrat en la recta final– s’ha convertit en un dels pilars de la causa del Tribunal Suprem que ha acabat amb el processament dels líders independentistes. La major part dels informes de la Guàrdia Civil sobre l’organització de l’1-O en què el magistrat titular del jutjat va basar la seva investigació són els mateixos que van servir al jutge Pablo Llarena per enviar els dirigents del Procés a judici per rebel·lió i malversació. De fet, l’esmena que fa el lletrat dels quatre excàrrecs del Govern sobre la imparcialitat en la tria del jutge i en el conjunt de la seva instrucció arriba mentre els processats al Suprem enllesteixen el seu escrit de defensa –s’hauria d’entregar el dia 15 de gener com a màxim– i els pot servir per argumentar eventuals recursos al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg qüestionant si s’ha tractat d’un judici just.

Incompliment de les normes de repartiment

La clau dels dos recursos –als quals ha tingut accés l’ARA– que es presenten és el mètode de repartiment de les denúncies del deganat de Barcelona. Segons les normes de repartiment –aprovades per la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 2014–, una denúncia com la que l’advocat Miguel Durán va presentar contra Santi Vidal i que és l’origen de la macrocausa de l’1-O ara impugnada pot correspondre a qualsevol dels 33 jutjats d’instrucció de Barcelona excepte el que surt de la guàrdia o el que hi entra en el moment en què es presenta l’escrit. “No es repartiran al jutjat que entra ni al que surt de guàrdia assumptes pròpiament dits”, especifica l’apartat final de la base vuitena de les normes de repartiment. La denúncia contra Vidal es va presentar el divendres 27 de gener del 2017. Aquell dia el jutjat d’instrucció número 9 sortia de la guàrdia i el 13, segons el recurs governatiu presentat per Setó, n’agafava el relleu de cara a dissabte. Com que hi havia el cap de setmana pel mig, la denúncia es va repartir el dilluns següent.

Setó explica que la normativa no diu res dels caps de setmana i que, per tant, entén que igualment s’hauria d’haver exclòs el jutjat d’instrucció número 13 de la designació. “En conclusió, el secretari del deganat encarregat de repartir els assumptes, amb la supervisió de la jutge degana, va incomplir les disposicions normatives en matèria de repartiment d’assumptes, vulnerant així les regles establertes”, diu el recurs presentat, que remarca que l’objectiu de les normes és garantir “la imparcialitat” de la designació. La finalitat d'aquesta norma és que el denunciant no pugui calcular a quin jutjat correspondrà el cas quan els fets exposats no hagin passat en les últimes 72 hores.

A partir del novembre passat el lletrat va demanar al TSJC aquestes normes. Tot i que la llei orgànica del poder judicial estableix que “se’ls donarà publicitat suficient”, l’advocat es queixa que no són consultables a la web del TSJC i que fins ara l'única resposta que havia rebut de l’alt tribunal havien sigut “evasives”. Després de quatre peticions enviades –i una cinquena presentada al deganat de Barcelona, que el va tornar a enviar al TSJC–, les respostes han sigut relacionades amb acords sobre les instruccions de repartiment, però no el document de les normes en si, que finalment va obtenir del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

El TSJC explica que el repartiment de les denúncies sobre fets que no tenen una data sabuda, com seria el cas de la que va presentar Durán contra l’exjutge i senador Vidal, es fa a través d’un sistema informàtic del deganat i admet que se n’exclou el jutjat de guàrdia el dia que es presenta l’escrit i el que el substitueix l’endemà. La institució, que també assegura que les normes de repartiment es renoven cada any i que són públiques i consultables per qualsevol ciutadà, entén que si alguna part considera que el jutjat que està portant la seva causa no té competència per fer-ho, sigui pel motiu que sigui, té dret de demanar que es revisi i que hi ha un canal administratiu per fer-ho –que és el que seguiran els dos recursos que presenta la defensa dels quatre excàrrecs investigats al jutjat d’instrucció 13.

"Falta d'imparcialitat"

En el recurs de nul·litat, Setó remarca la importància que tant la Constitució com el Conveni Europeu de Drets Humans donen al “dret de tenir un jutge imparcial” i de la “vulneració de drets” que implica que no ho sigui. Segons el lletrat, que es prorrogués la jubilació de Ramírez Sunyer tot i estar malalt en plena investigació del cas de l’1-O i la carta de Lesmes agraint-li la feina demostren aquesta sospita. El president del CGPJ qualificava “d’heroic” el grau de compliment de les seves tasques pel fet que les desenvolupés en un ambient “hostil”. Un reconeixement que també va arribar del vocal del CGPJ José María Macías, de caràcter conservador, que va definir Ramírez Sunyer com un “patriota” en un article a 'El Español'. En una altra publicació el mes d’agost, Macías mostrava la seva solidaritat amb Llarena i assegurava que a Catalunya havia “tornat el feixisme” de la mà dels CDR.

El jutge del 13 admet ara que investigava el referèndum

En el qüestionament a la feina de Ramírez Sunyer, el lletrat hi afegeix altres factors com ara que el jutge mantingués la causa secreta durant vuit mesos, que no especifiqués quins delictes investigava fins a l’últim moment i que en els últims mesos admetés que no investigava ningú per rebel·lió. “Era el candidat idoni per portar aquest cas”, conclou l’advocat, que afirma que Ramírez Sunyer no tenia “res a perdre” capitanejant una causa com la de l’1-O: a causa de la seva malaltia, sabia que no es jugaria el prestigi mentre visqués i que no hauria de respondre d’eventuals irregularitats en el procediment, sosté Setó.

Més continguts de