Dos jutges del TC critiquen el Suprem per mantenir en presó preventiva Jordi Sànchez obviant que era diputat

El Constitucional va avalar la setmana passada per majoria les decisions durant la instrucció

El Tribunal Constitucional (TC) va avalar la setmana passada la presó preventiva a Jordi Sànchez amb dos vots particulars dels magistrats Fernando Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol Ríos. Aquest dimarts s'ha fet pública la sentència que descarta el recurs d'empara presentat per l'expresident de l'ANC i també el text dels dos jutges discordants. Ni Valdés ni Xiol rebutgen obertament l'empresonament de Sànchez, però tots dos argumenten que el Tribunal Suprem no va ponderar prou la defensa al seu dret a la representació política, un cop va ser escollit diputat al Parlament.

"S'omet qualsevol consideració que pogués entendre's com a constitutiva del necessari judici de proporcionalitat exigit per la invocació del dret de representació política", assenyalen en el vot particular. La crítica val tant per la decisió inicial del jutge instructor de la causa, Pablo Llarena, com per a la que més tard va prendre la sala d'apel·lacions del Suprem. I s'assembla a la que els mateixos dos jutges, aleshores també juntament amb la magistrada María Luisa Balaguer, van emetre quan els va arribar a les mans la petició de llibertat del president d'ERC, Oriol Junqueras, quan pretenia participar en les sessions de constitució i d'investidura a la cambra catalana.

Tres jutges del TC critiquen que el Suprem "anul·lés" els drets polítics de Junqueras amb la presó provisional

Llarena no només no va considerar que la condició de diputat de Sànchez podria ser un motiu per a la seva llibertat, sinó que, a més, en una interlocutòria fins i tot va subratllar que la nova situació generava encara més risc de reiteració delictiva. "El senyor Sànchez no només no ha renunciat a una activitat pública que –des de diversos fronts– ha servit d'instrument per a l'execució dels fets, sinó que ha revalidat el seu compromís integrant-se en una candidatura que proclama l'objectiu de restablir la dinàmica política que va conduir a les actuacions de les quals neixen les responsabilitats que aquest procés penal recull i que va desembocar en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució", va expressar Llarena el 6 de febrer del 2018.

Afectat el Parlament

Valdés i Xiol recorden que com a diputat autonòmic electe "s'impedia el seu exercici de funcions per a les quals és substancial la seva presència" i, a més, "s'estava privant al Parlament de Catalunya de la participació en els seus processos deliberatius i decisoris d'un dels seus membres d'especial rellevància política", tenint en compte que fins i tot "va ser proposat com a candidat a la presidència de la Generalitat".

Per tot plegat, els dos magistrats –que es van quedar en minoria en la votació al TC– creuen que s'haurien d'haver valorat altres opcions a banda de la presó preventiva o, almenys, haver ponderat millor la defensa del seu dret a la representació política. I més tenint en compte que l'amenaça d'una possible reiteració delictiva "no es fa sobre la certesa que s'hagi comès un delicte que pugui reiterar-se, ja que això només es podrà constatar una vegada hi hagi una sentència condemnatòria ferma".