Com afecta el pols entre Pablo Iglesias i Alberto Garzón a Catalunya?

Podem assegura que la confluència catalana portarà el seu nom

El trencament de les negociacions entre els líders de Podem, Pablo Iglesias, i d'Esquerra Unida (IU), Alberto Garzón, per intentar concórrer plegats a les eleccions generals dibuixa un panorama insòlit per a la confluència d'esquerres a Catalunya. Podem sí que té un acord amb l'EUiA que lidera Joan Josep Nuet –a més d'ICV i Equo– per repetir l'entesa que ja va concórrer al Congrés. De fet, fonts del partit morat, que té el 50% de la coalició, expliquen que a les eleccions generals es presentaran sota el nom de Podem més la nomenclatura que es triï. Des d'ICV posaran sobre la taula el nom Podem-ICV-EuiA, que consideren que podria ser acceptat. Tots admeten, però, que la marca Catalunya Sí que es Pot no va quallar el 27-S. Sigui com sigui, el que queda clar, si no es produeixen canvis a contrarellotge, és que la suma, per ara, no s'extrapolarà a nivell estatal.

El pols entre els dos únics partits estatals que defensen la celebració d'un referèndum sobre el futur de Catalunya pot acabar donant un resultat paradoxal si la confluència catalana es manté inalterable: en plena campanya electoral del 20 de desembre, tant Iglesias com Garzón, quan trepitgin Catalunya, es poden trobar fent mítings donant suport a la confluència catalana mentre a la resta de l'Estat poden ser rivals directes, una situació que deixaria especialment EUiA entre dues aigües. A qui haurà de votar un català que vulgui donar suport a IU? El cap de llista d'IU –potser el mateix Garzón– quan vingui a Catalunya demanarà el vot per a una candidatura que portarà el nom de Podem? Des de la direcció catalana del partit morat es dóna per fet que els vots obtinguts els capitalitzarà Pablo Iglesias, ja que la confluència té una mena "d'agermanament" amb Podem.

EUiA, en una situació "molt complexa"

La situació amoïna els dirigents d'EUiA, que malgrat l'anunci de trencament de les negociacions no donen "per tancades del tot" les converses entre Podem i IU. "Fins al 6 de novembre –data límit per registrar coalicions a la Junta Electoral– hi ha marge", recorden. De fet, consideren que no es pot donar per impossible una entesa final perquè sí que s'ha aconseguit en algunes comunitats. Catalunya n'és un clar exemple, però l'entesa està també tancada a Galícia i Aragó i pràcticament també al País Basc. Els dos indrets candents: Madrid i Andalusia.

Des d'EUiA admeten que si finalment no hi ha entesa es pot produir una situació "difícil d'entendre". Sobretot perquè la candidatura catalana ja té acordat que tindrà un grup parlamentari propi al Congrés –si és que aconsegueix prou suport per tenir-ne–, que es trobaria entremig de Podem i IU. En cas contrari, s'hauria de quedar dins d'un grup mixt que podria estar farcit d'altres representants de confluències territorials entre IU i Podem. Que finalment no es produeixi l'acord entre Iglesias i Garzón pot tenir conseqüències en el referèndum intern que haurà de fer EUiA per ratificar la confluència catalana d'esquerres de cara a les generals. "Tenim vincles històrics i emocionals amb IU. La situació pot ser molt complexa", conclouen.

La confluència no perilla

Des de Podem Catalunya, però, defensen que el context català s'ha de deixar al marge de l'estatal i que el desacord entre Iglesias i Garzón no afecta en res la confluència, que ja té acordat que tindrà un grup parlamentari propi si aconsegueix prou suport. "Catalunya té una situació diferent i no és fàcilment extrapolable. No ha d'afectar en res el projecte d'aquí", explica el secretari general de Barcelona, Marc Bertomeu, que recorda que en el cas català totes les formacions han trobat un "espai comú" que no ocupava cap actor: el de donar sortida al conflicte territorial a través d'un referèndum i un projecte d'esquerres.

Segons Bertomeu, el pacte amb IU a nivell estatal "és secundari" perquè no necessàriament la unió de dos partits ha de ser la solució al que la gent demana. Afegeix que pot ser que els dos partits tinguin "visions radicalment diferents" sobre com afrontar els canvis que cal impulsar a l'estat espanyol.

Madrid, el gran escull

Fonts coneixedores de la situació han explicat a l'ARA que és a Madrid on la situació està més enquistada, ja que en les negociacions han quedat palesos els cops de colze que hi ha per formar part de la llista. De fet, Garzón ha intentat canalitzar l'acord a través de la plataforma "d'unitat popular" Ara en Comú, un projecte que ara trontolla després que alguns dels seus promotors n’hagin marxat. En el cas d'Andalusia, a més, IU buscava un acord de caire general, mentre que el partit que lidera Iglesias prioritza els acords provincials.

I és que des d'IU s'ha defensat que els candidats siguin triats per primàries, sobretot perquè, a diferència de Podem, que és una formació de nou encuny, compta amb una estructura i organització territorial consolidada gràcies a la qual els seus candidats podrien partir amb avantatge, mentre que Podem podria tenir més dificultats per posicionar els seus. El partit morat oneja la bandera de renovació i considera que les sigles d'IU poden ser perjudicials en aquest sentit.

Més continguts de