LA JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS

Francisco Bañeres: el repte de reconstruir els ponts trencats

El nou fiscal superior agafa el càrrec en el moment que les relacions amb el Govern estan més dinamitades

Quan a Francisco Bañeres (Tortosa, 1959) li pregunten a què s’hauria dedicat si no hagués sigut fiscal, respon que no sap imaginar-se fent una altra cosa. Però la feina que li ve ara potser té més d’enginyer o de cirurgià que de jurista. El nou fiscal superior de Catalunya pren possessió del càrrec en el moment que les relacions amb el Govern i amb les principals institucions catalanes estan més que trencades. Si bé la investigació sobre el Procés s’ha traslladat gairebé completament a Madrid, la instrucció, el judici i la condemna pel 9-N o les querelles contra l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, o la mesa, que Bañeres ha portat directament, encara són recents.

El nou fiscal superior entoma el repte amb la voluntat de modernitzar la Fiscalia Superior i obrir-la a la ciutadania. La comunicació és l’altra obsessió per al mandat que estrena, conscient que en èpoques anteriors la institució ha tingut les portes més tancades que no pas obertes. La que haurà d’afrontar és, doncs, una cursa de fons, digna dels ciclistes amb més èpica. Amant d’aquest esport, de referents no n’hi falten. El president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, amb qui manté una amistat d’anys, li va fer arribar fa un temps un mallot del ciclista Óscar Freire, tres vegades campió del món. Aquest mallot encara no el té penjat al despatx, però sí que hi té el d’un altre ciclista càntabre, Juan José Cobo, que també li va fer arribar Revilla. Ja l’acompanyava al seu despatx de la Ciutat de la Justícia, quan era coordinador de la secció de delictes econòmics i va fer el salt amb ell al despatx de la Fiscalia Superior.

L’altra gran afició del nou fiscal superior és el futbol. Perico de tota la vida, va sovint a Cornellà, on segueix els partits amb la Penya Toga Perica. També ha anat sovint a desplaçaments de l’equip.

Bañeres va arribar a l’edifici del carrer Pau Claris de Barcelona el 2013, com a tinent fiscal i mà dreta del llavors fiscal superior José Maria Romero de Tejada -també amic seu-, que va morir al novembre. Semblava que el canvi l’havia de submergir en el gairebé oasi que havia sigut fins llavors la Fiscalia Superior, després d’uns anys en què, com a coordinador del servei de delictes econòmics, havia assumit una allau de casos i havia dirigit personalment acusacions com la de l’estafa per parts de l’excúpula directiva de La Seda i el cas de frau fiscal al bufet Cuatrecasas. Però la tranquil·litat li va durar poc. Bañeres, juntament amb Romero de Tejada, es va trobar amb l’ordre de la Fiscalia General de l’Estat de querellar-se contra l’expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta del 9-N. Juntament amb l’exfiscal d’Anticorrupció Emilio Sanchez Ulled, ara a Brussel·les, Bañeres va portar la instrucció del cas i el judici. També s’ha encarregat de les querelles contra Forcadell i l’anterior mesa del Parlament, ara ja en mans del Suprem.

Els que el coneixen el defineixen com una persona cordial i tranquil·la. Poques coses l’alteren. Irònic i afable, Bañeres ha defugit sempre les etiquetes. És dels pocs fiscals que no formen part de cap de les associacions professionals, a diferència de la majoria dels seus companys. L’ara fiscal superior va estudiar dret a la Universitat de Barcelona (UB), on actualment és professor de dret penal. El seu primer destí va ser a les Canàries, amb 25 anys. Ho va demanar ell, per sortir de casa.

S’hi havia d’estar un any però se n’hi va quedar set. Allà va conèixer la seva dona, que també és fiscal, i hi va néixer el seu primer fill. Va ser llavors quan va demanar tornar a Barcelona. Hi va arribar com a fiscal de l’àrea d’incapacitats, però l’any 1995 ja ingressava a la secció de delictes econòmics, on es va quedar 18 anys.

Conciliador

Al capdavant de la fiscalia de delictes econòmics, Bañeres va ser un dels fiscals que a més acords va arribar, intentant assegurar sempre el rescabalament dels diners públics. Potser aquest caràcter més conciliador és el que li pot servir ara, al capdavant de la fiscalia, per restaurar les relacions institucionals trencades amb el Govern. El dia de la presa de possessió no hi havia cap representant de la Generalitat entre el públic. Sí que hi havia diversos comandaments dels Mossos d’Esquadra, i també els alts responsables de la judicatura, de la Delegació del govern espanyol i de la resta de cossos de seguretat de l’Estat.

Segons va explicar en la seva candidatura, una de les primeres accions de Bañeres per restablir les relacions serà tornar al Parlament per presentar la memòria de la fiscalia. Pot ser la primera de les etapes d’una cursa ciclista de fons.

Més continguts de