Guanyar a Catalunya, guanyar a Europa, guanyar a Barcelona: el triple repte d'ERC per al 26-M

La victòria a les generals impulsa el partit, que aspira a rellevar CiU en l'hegemonia

Quan aquesta mitjanit comenci oficialment la campanya electoral de les eleccions municipals i europees, farà 58 dies que l'alcaldable d'ERC per Barcelona, Ernest Maragall, va començar la seva. La capital catalana és la joia de la corona per als republicans, que són conscients que la pugna amb Ada Colau i els comuns no es decidirà fins a l'últim minut i treballen intensament per acostar el seu projecte als barris i als principals agents econòmics i socials de la ciutat. I a ERC ho han apostat tot a Maragall, amb qui van començar a flirtejar a les europees d'ara fa cinc anys i del qual han acabat completament enamorats, fins al punt que, a set mesos de les eleccions, van tirar enrere les primàries que havien revalidat Alfred Bosch com a candidat a l'alcaldia.

Les enquestes els situen en la pugna per l'alcaldia i Ernest Maragall s'ha mostrat confiat en l'acte d'inici de campanya a la Platja del Bogatell que el proper 26 de maig ERC governarà Barcelona amb ell d'alcalde. L'alcaldable d'Esquerra, que ha reconegut que fa un any es veia jubilat, ha remarcat que no té cap altre projecte polític més enllà de Barcelona i, per això, hi dedicarà "totes les forces". "El nostre temps és ara", ha remarcat, tot presentant a Esquerra com l'únic partit amb la força d'evitar que Ada Colau repeteixi com a alcaldessa.

Barcelona és el premi gros del 26-M, però els republicans no només aspiren a l'alcaldia de la capital. L'impuls de la primera gran victòria electoral del partit, el 28 d'abril a les eleccions generals, reforça els objectius que ja es van fixar ara fa un any en la convenció municipalista del partit. El punt de partida són els millors resultats d'ERC en unes municipals, ara fa quatre anys, en què va doblar els del 2011 i superar el mig milió de vots. El sostre del 28-A és el milió de vots, de manera que, tot i que són unes eleccions diferents, encara hi ha camí per córrer.

Ser la força més votada, amb més regidors i més alcaldies de Catalunya és una fita que ERC considera assumible. Abans de les eleccions del 2003, els republicans tenien menys de 50 alcaldes arreu del país. Avui, amb més de 800 candidatures presentades –més que cap altre partit–, aspiren a superar les 300 alcaldies i acostar-se a les 400 que va assolir CiU ara fa quatre anys. Actualment ERC en té 269 i 2.384 regidors. Unes xifres que, amb el vent bufant a favor, confien deixar ben lluny.

Els pactes postelectorals també seran clau per als republicans, especialment per arribar al govern d'algunes de les ciutats més poblades del país. Barcelona és l'exemple paradigmàtic, però també Sabadell, on van tenir l'alcaldia entre el 2015 i el 2017; Badalona, on es presenten en coalició amb Dolors Sabater per fer front a Xavier García Albiol; Terrassa i Rubí. És precisament a l'àrea metropolitana on Esquerra espera créixer més, i fins i tot opta a presidir la Diputació de Barcelona els pròxims quatre anys. El pacte amb CiU el 2015 va atorgar la vicepresidència de l'ens als republicans, que ara volen capgirar els papers. La Diputació de Lleida, segons els càlculs del partit, també podria canviar al color groc d'Esquerra, quatre anys després que les quatre diputacions catalanes anessin a parar a Convergència i Unió.

Junqueras vs. Puigdemont

L'estratègia guanyadora del 28-A, amb Oriol Junqueras de cap de llista des de la presó, es va basar, en part, en esquivar el cos a cos amb JxCat. Les municipals i europees del 26 de maig seguiran, en línies generals, el mateix guió. "Si una cosa funciona, per què canviar-la?", expliquen des del partit. Serà precisament Junqueras, omnipresent a les generals, qui tornarà a posar-se al capdavant de la llista a les eleccions europees per revalidar la victòria que Esquerra ja va aconseguir el 2014, aleshores amb Josep Maria Terricabras de número 1 i Ernest Maragall de 2. Ara, en coalició amb Bildu i BNG, aspiren a tres eurodiputats o, en el millor dels casos, a quatre. I al davant tindran Carles Puigdemont com a cap de llista de JxCat.

Aquest dijous, com ja va fer el dia d'inici de campanya de les generals, Junqueras ha adreçat una carta a la militància per motivar-la davant la "segona volta" de les eleccions del 28-A: "Hem de guanyar a Barcelona, el país necessita que la capital sigui republicana per continuar el camí cap a la independència. I hem de portar la defensa de la democràcia i la llibertat també a Europa, perquè ha de formar part de la solució". Segons Junqueras, ERC és l'únic partit "que pot articular la majoria del 80% estirant a banda i banda" per construir "majories democràtiques, progressistes i republicanes als ajuntaments d'arreu del país".

Aquest mateix divendres Junqueras, que ha estat escollit recentment diputat al Congrés i que espera poder recollir l'acta presencialment el  21 de maig, estava previst que participés en un míting per videoconferència per mostrar el seu suport a l'alcaldessa de la seva ciutat, Sant Vicenç dels Horts. Finalment, la Junta Electoral, que sí li permet participar en diferents entrevistes els propers dies, li ha denegat la participació en l'acte a Sant Vicenç argumentat que l'horari (19h45') hagués alterat el normal funcionament de la rutina a la presó.

La triple victòria, a Barcelona, a Catalunya i a Europa, mou els republicans en una nova cita electoral que confien que encara no tanqui el cicle a l'alça. Les properes eleccions catalanes, encara sense data, seran l'examen definitiu per a una Esquerra que fa temps que espera pacientment que arribi el seu moment per liderar el país.

Més continguts de