Hisenda acusa Urdangarin d'idear personalment el frau d'Aizoon

El jutge Castro ha donat avui trasllat a les parts de l'informe elaborat a petició seva per la Delegació Especial de Catalunya de l'Agència Tributària

Hisenda ha ratificat al jutge que instrueix el cas Nóos que considera que Iñaki Urdangarin va utilitzar Aizoon com a societat interposada "que ha demostrat ser pur artifici" per cobrar retribucions personals de vuit empreses i eludir la tributació per l' IRPF. L'Agència Tributária sosté que va ser Urdangarin mateix qui va idear el frau i l'engany per estalviar-se impostos. El gendre del rei d'Espanya cobrava a les empreses a través d'Aizoon en lloc de fer-ho ell directament, així pagava l'impost de societats pels diners que rebia, més baix que el de la renda, i s'estalviava la diferència.

El jutge Castro ha donat avui trasllat a les parts de l'informe elaborat a petició seva per la Delegació Especial de Catalunya de l'Agència Tributària, després que la defensa d'Urdangarin li remetés un escrit al·legant que el duc de Palma no va cometre delicte fiscal i que Hisenda hauria de reclamar a les empreses pagadores les retencions que haurien d'haver aplicat.

Hisenda assegura que "no procedeix modificar les propostes de liquidació" de l'informe que va emetre el juny de 2013, en què assenyalava que Urdangarin va superar la defraudació de 120.000 euros en els exercicis 2007 i 2008 i, per tant, presumptament va delinquir. Urdangarin va defraudar 182.005,27 euros el 2007 i 155.138,48 euros el 2008, segons l'informe d'Hisenda de juny de 2013 que ara ratifica.

L'Agència Tributària sosté que Urdangarin "va actuar amb engany en dos elements decisius": va descriure els serveis facturats a les empreses amb un concepte diferent al sotmès a retenció i, en "un segon ardit", va emetre les factures a través d'Aizoon com a "societat interposada".

"L'incompliment de l'obligació de retenir és, doncs, clarament atribuïble a la conducta del senyor Urdangarin Liebaert", assenyala Hisenda, que afegeix que en el sumari del cas Nóos hi ha "testimonis més que suficients" que "aquesta actuació irregular no va ser precisament ideada per les empreses, sinó pel mateix Urdangarin".

L'informe insisteix en la responsabilitat d'Urdangarin: "Queda acreditat que ens trobem davant d'un artifici defraudatori ideat amb tota probabilitat pel perceptor, que les empreses pagadores es van limitar a assumir, però que de cap manera els és imputable". Afegeix que les empreses eren "absolutament alienes" a l'ús d'Aizoon com a societat interposada.

Hisenda esmenta a més la jurisprudència del Tribunal Suprem, segons la qual l'administració tributària "ha de regularitzar l'IRPF en seu del subjecte passiu, no en l'empresa pagadora".

Al mateix temps que cobrava d'aquestes companyies, Urdangarin percebia rendiments de treball de Telefónica Internacional per la seva pertinença al consell d'administració, cosa que duu Hisenda a considerar que "coneixia perfectament quina era la recta tributació d'aquestes percepcions".

En l'informe de vuit pàgines (acompanyat de documents que ocupen un altre centenar de pàgines més), l'Agència Tributària dóna resposta a  nou preguntes formulades per Castro sobre les vuit empreses que van ingressar doblers a Aizoon: Altadis, Pernod Picard, Mixta Àfrica, Lagardere Ressources, Havas Sports, Seelinger i Comte, Acers Bergara i Motorpress Ibérica.

Detalla que els pagaments d'Altadis, Pernod Ricard i Motorpress Ibérica han de ser considerats "realment com a retribucions d'Urdangarin" com a conseller i han d'estar subjectes a l'IRPF com a "rendiments del treball personal". Els pagaments de les cinc restants haurien de ser rendiments d'activitats econòmiques.

Com havia demanat el jutge, Hisenda remet les actes i els expedients sancionadors aixecats a aquestes empreses (a tres d'elles) i detalla que cap de les regularitzacions té "la més mínima relació" ni amb Urdangarin ni amb Aizoon.

L'advocat d'Urdangarin reclamava que, si s'aplicava l'article 99.5 de la llei de l'IRPF, ni el 2007 ni el 2008 es traspassava el llindar de 120.000 euros que determina el delicte. L'Agència Tributària replica que "en aquest cas no es pot aplicar" perquè aquest article està condicionat expressament al fet que la falta de retenció sigui per causa imputable al retenidor (les empreses), i no ho és.

Més continguts de