L’advocat de Millet acusa el Palau d’“encobrir” CDC

Barcelona“Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra”. Aquesta va ser la frase bíblica que l’advocat de Fèlix Millet, Abraham Castro, va dedicar ahir a la Fundació del Palau de la Música. Castro, que presentava el seu informe final en el judici, va acusar els gestors del Palau d’haver “ignorat, si no encobert”, el presumpte finançament il·legal de CDC a través de la institució.

Recordant que només la fiscalia i l’acusació popular han acusat Convergència d’haver cobrat 6,6 milions d’euros de Ferrovial a través del Palau, el lletrat va insinuar que la pena “draconiana” que la Fundació demana per al seu client (81 anys de presó) respon al fet que Millet va “confessar massa”. Una confessió després de la qual el ministeri públic va decidir rebaixar la petició d’anys de presó per a Millet de 27 anys i mig a 14 anys i nou mesos. Els advocats del Palau “demanen penes exemplaritzants quan els seus clients estan implicats fins al fons en els fets”, va protestar Castro, que va sentenciar: “Els que tenen moltes coses a amagar estan demanant apedregar l’adúltera”.

La defensa de l’exresponsable del Palau va centrar gran part de la seva intervenció a minimitzar l’abast dels delictes jutjats i confessats. Després de criticar la “mà ferma” del fiscal, Emilio Sánchez Ulled, amb Millet en comparació amb la resta d’acusats, va arribar a qualificar d’exagerat que es parli d’espoli del Palau: “No conec cap espoliador que després d’espoliar deixés molt més del que va espoliar”. Castro va insistir que Millet va cometre un “error” -tal com el mateix acusat va declarar- quan va pensar que tant ell com la seva mà dreta, Jordi Montull, mereixien cobrar “primes” del Palau sense consultar els òrgans de la institució. “Se li van creuar els cables”, va dir, reiterant, això sí, que els diners que es van utilitzar per a despeses personals “estan reconeguts, confessats i reparats des de fa vuit anys”.

Negant que a Millet se li pugui atribuir un delicte de tràfic d’influències com a “cooperador necessari” del cobrament de comissions il·legals per part de CDC, Castro va sentenciar: “El senyor Millet va fer coses molt dolentes al Palau, i ho dic fins i tot jo, que soc el seu advocat. Però també va fer coses bones, molt bones, extraordinàriament bones”. En aquest sentit, va subratllar que Millet va posar-se al capdavant del Palau amb la institució en “ruïna econòmica” i l’edifici que “queia a trossos”, i que “en pocs anys” va aconseguir més de quaranta milions en patrocinis.

Amb tot, el lletrat va titllar de “cruel” que les acusacions no tinguin en compte els atenuants de confessió i reparació del dany, com sí que fa la fiscalia. I més quan l’exresponsable del Palau porta “vuit anys sota arrest domiciliari”. En aquest punt va coincidir plenament Jordi Pina, advocat de Jordi Montull, que va ser molt insistent en la necessitat de tenir en compte aquests atenuants i, també, el de dilacions indegudes.

Víctimes de l’“escarni” públic

Pina va lamentar que es vulgui imposar “un càstig de tal natura que els acusats no tinguin cap esperança de tornar a sortir en llibertat”. “I això per haver robat! Per haver-se emportat uns diners!”, va afegir, i va destacar que la pena de Millet i Montull va començar el dia que van confessar, amb l’inici del “linxament” i l’“escarni” social i mediàtic. “Millet no és l’assassí de les nenes d’Alcàsser, ni ha violat ningú. És una persona que s’ha quedat diners que no eren d’ell”, va insistir.

L’últim que va presentar el seu informe ahir va ser l’advocat de Gemma Montull, Jorge Navarro, que va descriure l’exdirectora financera del Palau com un “peó” amb “poc poder per prendre decisions”. Com la resta de defenses, també va criticar que se li demanin “penes pròpies de diversos assassinats”.