Lucía Martín: “Seria impensable aprovar els pressupostos si s’apliqués el 155”

Entrevista a la coportaveu d’En Comú Podem al Congrés

Al llarg dels 100 primers dies de govern de Pedro Sánchez, la relació entre Podem i el PSOE s’ha vist marcada per estira-i-arronses. Després que Podem s’abstingués en la votació del sostre de despesa al juliol, les tornes han canviat i dijous els dos partits ja arribaven a un preacord per als nous pressupostos. Membre d’una de les quatre meses de negociació, la coportaveu d’En Comú Podem Lucía Martín confia que les negociacions arribaran a bon port.

Què ha canviat amb el govern espanyol des de l’inici de l’estiu fins ara?

Hi hagut un canvi molt gran. Al juliol ens vam abstenir perquè ens trobàvem que públicament deien que volien dialogar, però que, a la pràctica, no ho feien. Ara, a la primera mesa, ja vam arrencar dos acords: eliminar el veto del PP al Senat al sostre de despesa i les pensions. Els pressupostos són importants per teixir un marc de diàleg per a Catalunya.

¿Com beneficiarien Catalunya uns nous comptes?

Si aconseguim canviar la llei d’estabilitat, les comunitats i els ajuntaments disposaran de molts més milions. Cal tenir en compte que, a llarg termini, no hi haurà solució per a Catalunya si no hi ha un marc de diàleg.

Han arribat a acords concrets per als comptes però segueixen les converses. ¿Com van les negociacions?

Volem negociar els pressupostos, però el que està clar és que no direm que sí a uns pressupostos que no permetin la regulació del preu del lloguer. No podem perdre de vista que el del PSOE és un govern de transició amb el qual ens hem d’entendre, però que no és de canvi com el de Barcelona. Pel que fa al calendari, encara hi ha marge per a l’acord.

Pedro Sánchez li va dir a Pablo Iglesias que no pretenia aplicar el 155 a Catalunya. Què passaria amb els pressupostos si finalment el plantegés?

Seria impensable. Si a algú se li acut entrar en lògiques d’enfrontament després del que ha passat a Catalunya, seria totalment injustificable.

Aragonès supedita el suport als pressupostos de l’Estat a un canvi de parer de la fiscalia al Suprem. Què n’opina?

La fiscalia no depèn orgànicament del govern. No crec que els càrrecs dels presos tinguin res a veure amb la realitat, però nosaltres volem ser coherents. Si hem dit que el PP utilitzava la fiscalia, ara no volem dir al govern del PSOE que li doni instruccions.

Hi ha fractura a Catalunya?

No, però hi ha tensió. Mai diria que hi ha fractura. Dir-ho és tenir ganes d’incendiar. No obstant, sí que hi ha desgast de vincles i de tensions. Si volem tenir resultats diferents no es poden repetir les mateixes receptes.

Què li sembla la recepta de Sánchez de votar un nou Estatut?

Esta bé que facin propostes. És millor això que el 155, al qual van donar suport. Fa temps que reclamem propostes polítiques, però sempre hem dit que la sortida ha de ser un referèndum.

Junqueras escrivia una carta la setmana passada reivindicant l’amistat amb les persones que demanen una solució política a Catalunya. Què n’opina?

Em sembla molt bé la crida de trobar suport de forces transversals, però llavors els convido que ho facin, com a primer gest, a l’Ajuntament de Barcelona. Si hem d’apostar pel diàleg de manera transversal, haurien de parlar amb l’Alfred Bosch. Una vegada i una altra és capaç de renunciar a propostes del seu propi programa per no donar suport a les propostes del govern municipal de Barcelona.

La sortida de Xavier Domènech aquesta setmana ha sorprès l’opinió pública. Què l’ha empès a fer-ho?

Ha marxat perquè ha sigut honest amb ell mateix. Estava cansat i necessitava aturar-se. Això ens ha de fer pensar com ens cuidem més a nosaltres i al col·lectiu.

A banda que volia conciliar, ¿quines han sigut les tensions que han accelerat la sortida?

El nostre espai aglutina gent de sensibilitats i trajectòries diferents. Això per a nosaltres mai ha sigut un problema, sinó un avantatge. Ara, el que hem d’aprendre és que la gestió que se’n faci sigui més col·lectiva. Hem de ser més corals.