Maragall i Colau s'enganxen per la regulació de lloguers

En un debat entre alcaldables, sense Valls ni Bou, els candidats s'avenen a expropiar pisos i fixar topalls de preu

La pugna entre Ernest Maragall i Ada Colau pel 26 de maig s'ha traslladat, també, en el problema de l'habitatge. Tots dos han mostrat diferències en el debat entre alcaldables dedicat, exclusivament, al dret a l'habitatge i que han organitzat les entitats promotores de la mesura del 30% (PAH, Sindicat de Llogateres, Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona i Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible). Tot i que estaven anunciats, a última hora no hi han assistit els alcaldables del PP ni de Barcelona pel Canvi-Ciutadans, Josep Bou i Manuel Valls. Els assistents, tot i que amb matisos, han valorat positivament mesures per regular el preu del lloguer i per expropiar pisos buits a mans de grans tenidors. Tots han defensat, també, el creixement turístic zero en termes quantitatius i només la CUP ha avalat que la xifra de turistes que visiten la ciutat vagi a la baixa. El debat ha tingut un moment de tensió, quan l'activista Lagarder ha interromput la sessió amb la cara ensangonada assegurant que no li havien deixat entrar i ha llançat una pregunta a Colau: "Quantes persones sense sostre han mort aquest mandat?" "Més de 200", ha respost ell mateix abans de ser expulsat.

La regulació de lloguers ha sigut, precisament, el punt que ha enfrontat de manera més clara Colau i Maragall, perquè l'actual alcaldessa ha recelat del decret llei que vol aprovar el Govern "a cinc dies de les eleccions", mentre que el republicà ha acusat la candidata dels comuns de preferir que l'aprovació la faci el Congrés i no la Generalitat. Ernest Maragall ha confiat en el decret llei amb què treballa el Govern, que ha dit que donarà capacitat a l’Ajuntament de Barcelona perquè tingui la seva pròpia competència. "Estarem en condicions immediatament després de les eleccions de regular el lloguer", ha sentenciat Maragall, que ha assegurat que cal fer-ho "ja".

Ada Colau, al seu torn, ha sigut molt crítica amb el fet que el Govern hagi fet l’anunci d’aquesta regulació "a cinc dies de les eleccions" quan, segons ha apuntat, al principi del mandat només es van avenir a fer un índex però no una regulació. També ha recordat que al president espanyol Pedro Sánchez "li van tremolar les cames" a l’últim moment amb el tema de la regulació, però que els comuns ho posaran com a condició per a qualsevol govern. "És qüestió només de voluntat política", ha remarcat. Maragall ha respost a l’atac acusant-la de preferir que la regulació l’aprovi el govern espanyol –ha dit que a Pedro Sánchez li tremolen les cames de manera "sistemàtica"–. "Vostè tria els seu socis", li ha etzibat, i Colau ha respost preguntant-li per què no ho han fet fins ara i ha demanat que "no enganyin la gent", perquè diu que els juristes consideren que "la via catalana és molt difícil". La CUP ha lamentat que ni ells ni les entitats no han vist el contingut del decret de la Generalitat.

Per la seva banda, el candidat socialista Jaume Collboni proposa establir un "preu topall per barris i zones" i que els petits propietaris que estableixin preus de lloguer per sota d’aquest topall puguin tenir desgravacions fiscals, en l’IBI i l’IRPF. A més, el socialista també ha apostat perquè l'ajuntament pugui avalar famílies que estiguin en risc de ser desnonades. Per la seva banda, Albert Civit, de Junts per Catalunya, demana fer servir l’índex de referència dels preus de lloguer que va crear la Generalitat fa un any. "Cal lloguer assequible, que no només sigui un topall per dalt, sinó que els preus baixin un 25% per sota de preu de mercat", ha defensat. Civit, a més, ha defensat crear un parc "privat de lloguer assequible" a banda d’un parc públic. En aquest punt, la candidata de la CUP, Anna Saliente, ha apostat també, per crear una constructora pública. 

Intercanvi de retrets sobre la gestió del passat

El candidat republicà ha defensat que la "crisi de l'habitatge ve de lluny" i que fa pocs anys que s'ha après que la prioritat ha de ser el lloguer. "Totes aquestes dècades que m'atribueix a l'Ajuntament, les hem compartit amb ICV", li ha etzibat Maragall a Colau. L'alcaldable d'ERC, a més, ha concretat que era ICV qui tenia la carpeta d'habitatge. Ara bé, Colau s'ha defensat apuntant a l'etapa en què Maragall va formar part de l'Ajuntament amb el PSC, i l'ha acusat de no haver fet el parc de lloguer assequible necessari. L'alcaldessa, a més, també ha recordat que Maragall formava part del govern de la Generalitat fins fa pocs mesos i li ha retret que l'executiu hagi incomplert "de manera sistemàtica" els seus compromisos i no haver-se enfrontat als fons voltor. 

El representant de JxCat Albert Civit –Elsa Artadi ha arribat a la part final del debat– s'ha defensat de les acusacions de Colau, que ha responsabilitzat la Generalitat de la llista d'espera a la mesa d'emergència –és de 450 famílies–. "El Govern no pot anar amb el cap ben alt, però l'Ajuntament tampoc", ha afirmat Civit. El candidat de JxCat, de fet, no ha volgut entrar en el cos a cos amb Colau sobre aquest tema perquè considera que és un problema que no resoldrà una administració sola, sinó que s'ha de fer conjuntament. 

Tensió pel 30%

Un dels punts del debat abordava la necessitat de corresponsabilitzar els sectors privats de la construcció de pisos assequibles. En aquest apartat, tots els presents han avalat la mesura aprovada que obliga a reservar el 30% de les noves promocions a habitatge assequible, però Colau i Saliente han atacat ERC i el PSC per haver endarrerit la posada en marxa de la proposta un cop aprovada, cosa que, asseguren, ha suposat perdre un miler de pisos. De fet, comuns i cupaires volen elevar el percentatge de cara al mandat que ve. El socialista Jaume Collboni, al seu torn, ha recordat a Colau que la mesura no formava part del seu pla d'habitatge i que l'ha aplicat per la pressió de les entitats socials que avui organitzen el debat. Maragall, tot i donar suport a la mesura, ha considerat que els pisos que permet guanyar són pocs i que, per tant, no s'hi poden dipositar totes les expectatives de canvi. 

La CUP es queda sola defensant el decreixement turístic

La CUP ha defensat obertament la necessitat de fer decréixer el nombre de turistes a Barcelona. Ha sigut l’única de les cinc formacions que ho ha defensat de manera clara, tot i que els comuns també hi han obert la porta d’alguna manera. Els de Colau han proposat, per exemple, parlar amb la Generalitat per reduir el nombre de pisos turístics autoritzats, però han considerat molt difícil controlar el nombre de turistes que entren a la ciutat i en surten.

Tant ERC com el PSC i Junts per Catalunya han apostat pel creixement zero en termes numèrics. "Increment 0 i retorn 100", ha defensat el republicà Ernest Maragall, que ha optat per gestionar millor el turisme que ja hi ha. El socialista Jaume Collboni ha avalat, també, el "creixement qualitatiu" però no el quantitatiu, i s’ha oposat de manera clara al decreixement com el planteja la CUP. Elsa Artadi ha defensat repartir millor els beneficis que genera l’activitat turística. "Creixement 0 en nombre però no en despesa", ha defensat.

Al final de la sessió, les entitats organitzadores han valorat molt positivament el debat, sobretot perquè partits que fins ara no havien defensat mesures com l'expropiació s'hi hagin sumat, com JxCat. A més, també han destacat que cap dels participants hagi apostat pel creixement turístic.

Més continguts de