Mas demana una “majoria sòlida” per seguir amb el Procés

BarcelonaIndependència, però sense terminis. Artur Mas es va sumar ahir al gir en el discurs d’una part de l’independentisme de cara a les eleccions del 21 de desembre, després que l’aplicació de l’article 155 hagi frustrat qualsevol opció per la unilateralitat. “Soc partidari de majories sòlides, i ara fa la sensació que no la tenim”, va assegurar l’expresident durant un esmorzar informatiu organitzat pel Fórum Europa a l’Hotel Palace. L’expresident es va plantejar si el país “està preparat” per fer efectiva la independència de Catalunya afrontant els “costos” que caldria assumir, i va supeditar el Procés a l’obtenció d’una “majoria clara” i el “control dels temps”: “El 21-D els demòcrates hem de veure si es formula l’aposta d’avançar o aparcar el Procés”, va concloure.

Mas es planteja el 21-D, doncs, com un plebiscit sobre el Procés. Una idea compartida tant pel PDECat -el mateix president Carles Puigdemont va assegurar que “l’única possibilitat de ser independents és a través de la democràcia”- com per ERC, que veu el 21-D com “el referèndum que ells no s’han atrevit a pactar”, en paraules de Marta Rovira. “Si no es guanya el 21-D amb claredat es donarà el tema per resolt”, va insistir l’expresident ahir: “El govern espanyol entendrà que ha guanyat la partida i el pols”.

A més, Mas va demanar paciència, un cop la declaració unilateral d’independència no va tenir efecte i va derivar en la suspensió de l’autogovern i el cessament de l’executiu. “No és el mateix tenir la força per declarar la independència que tenir-la per comportar-se com un país independent”, va especificar, i va recalcar que “el poble” ha tingut la legitimitat de les urnes, però que es necessita “un control efectiu del territori”, una administració de justícia pròpia i “la capacitat financera” per actuar com un país independent. Per tant, va demanar que no es posin “terminis curts” a la independència que podrien acabar “ofegant-la”.

Assumir els costos del Procés

Els independentistes també han alertat dels “costos de la independència” els últims dies. Primer va ser la consellera Clara Ponsatí, després el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, i ho van repetir el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Toni Comín: cal valorar fins a quin punt la societat està disposada a suportar la repressió i la violència de l’Estat. Segons Mas, els inconvenients de la declaració d’independència “poden ser immensos” i han sigut, fins ara, “més evidents que els guanys”. L’expresident va assegurar que aquests costos són tant personals com col·lectius: “Tenim més de mig Govern a la presó i l’altra meitat fora del país”, va recordar, “i les conseqüències econòmiques hi són perquè hi ha un estat espanyol que reacciona com reacciona”.

En aquest sentit, va recalcar que el Procés “va néixer de la gent”. El president del PDECat va dir que, malgrat que això no els “eximeix de responsabilitats”, la funció dels polítics durant aquests anys ha sigut “canalitzar” la voluntat de la ciutadania. “És molt més còmode poder assenyalar amb el dit acusador alguns pocs com els grans culpables que ens hàgim ficat en la situació tan complexa que tenim”, va criticar, però “va ser la societat catalana la que va demanar als polítics que canviessin el rumb tradicional del catalanisme les últimes dècades”. Un rumb que, per a Mas, ha de seguir fixat en la independència, però sense les presses del Procés.

Acaba el termini per pagar la fiança del 9-N

Aquesta mitjanit ha acabat el termini donat pel Tribunal de Comptes a l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau per acabar de consignar la fiança de 5,2 milions d’euros per l’organització de la consulta del 9 de novembre del 2014. Fins ahir havien dipositat 2,8 milions d’euros i van demanar una nova ampliació de termini per aconseguir presentar un aval bancari per completar la fiança. També van proposar poder presentar immobles particulars com a garantia d’“últim recurs”, així com un document on acrediten que els 7.000 ordinadors comprats pel 9-N (per valor de 3 milions) s’estan fent servir en escoles públiques i, per tant, “no es poden imputar com a irregularitat comptable”.