Rajoy preveu precintar escoles per evitar el referèndum

Liquida l''operació diàleg' amb el Govern i té un pla per frenar la votació amb "mesures coercitives"

L’ operació diàleg va caure ahir com un castell de cartes, poc més de dos mesos després que Mariano Rajoy comencés a edificar-la. La mà estesa al diàleg que el president espanyol s’havia esforçat a escenificar es va convertir en una mà de ferro que amenaçava de precintar escoles i arrabassar a Catalunya les competències en Educació si el Govern tira endavant el seu full de ruta i convoca un referèndum. Qualsevol cosa -dins de la legalitat, insisteixen- abans de la celebració d’aquesta consulta, que el president espanyol ha reiterat en els últims dies que no es produirà.

A la vegada, l’executiu dona per liquidada la via del diàleg institucional amb la Generalitat, com a mínim fins que deixin “de triar la CUP” com a interlocutor.

Per evitar el referèndum, l’Estat té previst activar tots els ressorts que té a la seva disposició, incloses les mesures de limitació de l’autonomia, segons va apuntar el secretari d’estat d’Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, que va parlar, sense detallar-les, de les “mesures coercitives” que l’Estat podria tirar endavant per frenar el full de ruta sobiranista. La resposta serà “proporcional” a les actuacions del govern de Carles Puigdemont, però sempre amb la màxima inamovible d’evitar el referèndum. És a dir, en cas que la Generalitat posi les urnes als col·legis electorals, Rajoy ho evitaria fent impossible que els catalans poguessin votar.

Com? Entre altres accions, el govern espanyol preveu precintar els col·legis i assumir les competències en educació, segons publicava ahir Europa Press, que afirmava que la Moncloa té un pla en què hi ha coordinats els ministeris d’Educació, Interior i Presidència, entre d’altres. Bermúdez de Castro va evitar detallar el gruix d’aquestes mesures, perquè, afirmava, cal esperar veure què farà la Generalitat. Però sí que va descartar que la posició del govern espanyol sigui la mateixa que va tenir abans de la consulta del 9-N. Per a Rajoy, aquella va ser una consulta ciutadana i per això la resposta no va ser impedir-la amb “mesures coercitives”, sinó perseguir penalment els organitzadors polítics. Ara, segons el parer de l’executiu espanyol, la cosa és diferent, perquè la intenció de Puigdemont és convocar un referèndum amb implicacions legals.

“No sabem quines mesures aplicarem perquè no sabem fins on arribaran ells i, mentrestant, no sabem quines mesures prendrem a cada pas fora de la llei que facin ells”, va asseverar el secretari d’estat, que no va voler admetre que l’executiu tingui un “pla preconcebut” per fer front als passos endavant del Govern cap al referèndum. Fonts de la Moncloa, però, sí que van explicar que “l’Advocacia de l’Estat sap el que ha de fer” en cadascun dels escenaris possibles.

La revelació dels plans ocults del govern espanyol per aturar el referèndum va ser la cirereta del pastís a un dia en què l’executiu havia anat escalant el to contra el sobiranisme. La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va donar les primeres mostres d’enduriment del discurs del govern espanyol a primera hora, en la sessió de control al govern espanyol, quan, en resposta al portaveu d’ERC, Joan Tardà, va acusar l’independentisme d’actuar com a “absolutistes” en atribuir-se la majoria social catalana.

Sense diàleg institucional

Santamaría va dinamitar també el diàleg institucional amb el Govern: “Vostès prefereixen com a interlocutor la CUP i jo prefereixo que sigui la societat catalana i oberta”, va etzibar-li a Tardà. Mentre això no canviï, Rajoy se centrarà a parlar amb altres forces polítiques catalanes com Ciutadans i la societat civil, segons van detallar fonts de la Moncloa. El primer pas en aquest gir serà l’ajornament sine die de la reunió amb Puigdemont, que queda ara en un segon terme de l’agenda de prioritats del president espanyol, com a mínim fins passat el congrés del PP, d’aquí dues setmanes. “Nosaltres seguirem treballant”, afirmaven fonts de la Moncloa, que posaven com a exemple d’aquest diàleg, evitant el Govern, la visita que farà Santamaría aquest divendres a l’aeroport de Barcelona.

El canvi de to en el discurs, que havia vingut precedit per les paraules del vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, dilluns, encara no s’havia produït de manera clara en l’executiu. I va arribar just el dia que els dos principals diaris espanyols - El Mundo, amb més fermesa, i també El País - demanaven a Rajoy que sortís de la “passivitat” amb la qüestió catalana i tornés a la contundència del passat. Dit i fet. Ahir la contundència va anar en augment, amb avisos d’amenaça, com la del portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando: “Ja saben què els passa als que convoquen referèndums il·legals”.

L’ operació diàleg, que es va iniciar amb crides de Rajoy a parlar “de tot” amb Catalunya excepte del referèndum, ja va quedar descafeïnada després de la Conferència de Presidents, a la qual no va assistir Puigdemont. Aleshores el PP es va tancar a qualsevol acord bilateral amb Catalunya, tot i mantenir la voluntat de fer reunions de primer nivell. Es van mantenir aleshores també les formes, i l’executiu s’esforçava encara per evitar la duresa en els enfrontaments públics amb els sobiranistes. Ara tot ha desaparegut, i l’estratègia del govern espanyol queda despullada i sense contingut més enllà de la retòrica.

“Nosaltres nedem sempre entre dues aigües, perquè per una banda ens demanen més contundència i per l’altra més diàleg”, reflexionava ahir un alt càrrec del PP català des de Madrid. Amb el diàleg enterrat, ara toca la mà dura.

Arrimadas reclama ocupar el lloc de la Generalitat a Madrid

La primera mostra del canvi d’interlocució del govern espanyol amb Catalunya va arribar ahir. La portaveu de Ciutadans al Parlament, Inés Arrimadas, es va reunir al Congrés amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, després que ella mateixa ho sol·licités per l’absència del president Carles Puigdemont a la Conferència de Presidents, al gener. Arrimadas va titllar d’“enorme irresponsabilitat” que el president no hi anés. La portaveu del partit taronja va presentar-se com la interlocució de l’Estat amb Catalunya, arraconant l’executiu de Puigdemont per la seva aposta per la “desconnexió”, i va reclamar a Santamaría la necessitat de reformar el model de finançament autonòmic per millorar l’encaix de Catalunya, i també la millora d’infraestructures clau, però sense dur “a una lluita territorial”, sinó com una “recerca de serveis bàsics”. “Volem millors connexions per als catalans i millor mobilitat”, va asseverar Arrimadas, que es va referir específicament al corredor mediterrani, el servei de Rodalies i algunes infraestructures viàries.

Més continguts de