El PDECat debatrà l'elecció de càrrecs i el seu rumb ideològic en un congrés al juliol

La direcció envia als quadres del partit el reglament del conclave, esmenable fins divendres

La direcció del PDECat ha enviat als consellers nacionals aquest dimarts la proposta de reglament per al pròxim congrés del juliol. Un punt clau per determinar l'abast de l'assemblea que celebrarà el partit a l'estiu. Segons el document, al qual ha tingut accés l'ARA, la direcció proposa debatre sobre l'elecció de nous càrrecs i també definir el rumb ideològic del partit tant a escala sectorial com de projecte nacional. 

El reglament es pot esmenar durant tota la setmana fins divendres, quan s'aprovarà el definitiu en un consell nacional extraordinari. 

El contingut del reglament ha sigut motiu de controvèrsia interna entre la direcció i els crítics, perquè no estaven d'acord amb l'abast que havia de tenir aquest congrés. Però en els últims dies han mantingut contactes i han llimat diferències. Des d'un inici han discrepat sobre què s'hi havia de debatre, ja que els reticents amb Pascal també el volen aprofitar per rellevar lideratges, mentre que la direcció defensa que sigui un congrés ideològic on es pugui eixamplar l'executiva per incloure-hi més sensibilitats. El reglament, tal com està escrit, deixa oberta aquesta qüestió perquè es remet a una ponència organitzativa –que s'elaborarà en les pròximes setmanes– en què es definirà com es reparteixen les funcions dins el partit.

Procés d'elecció de càrrecs

Segons fonts del partit, el procés serà el següent: la direcció proposarà els membres d'un comitè redactor que elaborarà un document amb la nova organització del partit. La proposta es debatrà al congrés i si s'aproven els canvis, s'hauran de votar les persones que ocupin aquests nous càrrecs. 

En el reglament, s'especifica que serà la mesa de l'assemblea la que definirà com es trien els nous càrrecs que s'hagin de triar fruit de les resolucions que aprovi el congrés. També fixarà en quin termini es podran presentar les candidatures. 

Un dels càrrecs que segur que s’ha d’escollir és la presidència de la formació, que ostenta Neus Munté en funcions des de la dimissió d’Artur Mas.

La coordinadora general, Marta Pascal, va expressar en el consell nacional de dissabte passat –on els quadres del partit van tancar files amb la direcció– la necessitat de "sumar" de cara al congrés i fer-ho en sentit "positiu".

Pascal crida a sumar de cara a l'assemblea i les eleccions municipals

Pascal va presentar l'assemblea del mes de juliol com una "oportunitat" perquè el partit arribi "fort" a les eleccions municipals.

Per la seva banda, fonts del sector crític asseguren que la seva intenció és alinear el partit amb la independència i el president Puigdemont. Un programa que, opinen, fins ara no han vist reivindicar a la direcció. En cas que la militància aposti per aquesta via, creuen que també hi ha d'haver una "renovació de cares" perquè el projecte sigui "creïble".

Els crítics volen alinear més el partit amb Puigdemont

La confluència amb JxCat

Dins d'aquesta ponència organitzativa, el partit també haurà de definir quina relació té amb Junts per Catalunya, la coalició electoral amb què es va presentar a les eleccions al Parlament. Dissabte Pascal va anunciar la intenció del PDECat de presentar-se amb aquesta marca a les eleccions municipals, malgrat els dubtes d'alguns sectors de si pot contribuir més a la polarització i donar ales a Ciutadans a l'àrea metropolitana. L'estratègia municipal, de fet, es debatrà en una convenció el 16 de juny. 

Ara mateix, el grup parlamentari de Junts per Catalunya està format per una quinzena (la meitat) de diputats del PDECat, però no hi ha una interlocució directa amb la direcció del partit. Aquesta relació i de quina manera JxCat ha de retre comptes a la militància són part de les qüestions que ha de resoldre el congrés. Diverses fonts del partit aposten per la confluència sense definir com es concretaria.

Però fins ara la direcció de JxCat només ha acudit en un consell nacional del PDECat –com a oient–, just l'endemà de l'empresonament dels consellers. 

Qui sí que assistirà aquest divendres al consell nacional extraordinari que farà el partit per aprovar el reglament serà el president de la Generalitat, Quim Torra. 

Un debat ampli sobre el rumb ideològic

Segons el document, la majoria del congrés estarà dedicat a definir el posicionament del partit en tots els àmbits. Les ponències que es redactaran seran les següents: estratègia política; equilibri territorial; salut; educació; progrés econòmic i ocupació; societat del benestar; Europa; cultura i llengua; sector primari; el futur digital; polítiques d'igualtat; habitatge i canvi climàtic; seguretat i llibertats; i la "República dels valors". 

La intenció de la direcció, segons va manifestar la mateixa Pascal, és culminar "el que no es va poder fer en el congrés de fundació del partit del 2016". 

Tal com funcionarà la proposta organitzativa, també es treballarà de la mateixa manera en els altres àmbits. Una comissió redactora, proposada per la direcció, elaborarà un document que podrà ser esmenat al congrés per la militància i que determinarà el rumb del partit en cada sector. 

L'encaix dels presos i els exiliats

Una de les intencions de la direcció és reconèixer els presos del partit i els exiliats, entre els quals hi ha el president Carles Puigdemont, que ara mateix no ostenta cap càrrec orgànic al partit. Els altres que poden tenir un encaix en l'executiva són Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn (empresonats a Estremera) i Lluís Puig, exiliat a Bèlgica.

El repte estratègic

D'altra banda, el PDECat també haurà d'explicar com pretén arribar als objectius que es proposa: la República. ERC, en la seva proposta ideològica que també ha de ratificar a l'estiu, opta per retornar al consens del dret a decidir com la via per eixamplar la base i assolir la independència, i deixa en un segon pla la desobediència a diferència de la legislatura passada. 

El nou horitzó d’ERC: tornar al consens del dret a decidir per poder fer la República

JxCat, de moment, ha optat per una estratègia més de confrontació amb l'Estat dins els límits legals (com la successió de candidats a la presidència de la Generalitat o el nomenament de consellers presos i exiliats). Però també ha defugit, com ERC, la desobediència.

El PDECat decidirà en aquest conclave quina és la seva proposta per la legislatura que ve: després del referèndum de l'1 d'octubre, la declaració d'independència, l'aplicació del 155 i l'existència de presos i exiliats.  

Més continguts de