El PSOE i Podem s’abonen a la designació d’alts càrrecs externs
Els partits abusen d’una excepció a la llei per no nomenar funcionaris
MadridA la sitcom britànica Sí, ministre, James Hacker acaba d’agafar la cartera d’Afers Administratius i topa sovint amb l’oposició del seu secretari permanent, Humphrey Appleby, i el cos d’alts funcionaris. L’escena reflecteix la tensió que es pot produir entre els governs i el sottogoverno, que des de la sala de màquines de l’administració sobreviu als canvis de color polític, com en el cas de la Moncloa. Quan col·lisionen s’evoca el concepte de deep state, del qual recela el professor de ciència política de la Universitat de València Juan Rodríguez Teruel perquè pressuposa l’existència d’una “elit política de difícil delimitació amb interessos comuns que actua de manera cohesionada”. “És una hipòtesi llaminera però difícil de percebre”, opina.
Això no exclou que els partits intentin blindar-se davant la seva capacitat d’influència. L’entrada de Podem a la Moncloa, però també la del PSOE el juny del 2018, ha provocat molts canvis als alts càrrecs de govern. Més enllà dels de confiança, l’executiu ha nomenat una trentena de directors generals que no són funcionaris, cosa que la llei no permet excepte si s’argumenten “les característiques específiques que justifiquen la circumstància excepcional” de designar una persona aliena al nivell A1 de l’administració.
Un dels casos més recents és el d’Ignacio Carnicero, amic personal de Pedro Sánchez i nomenat director general d’Arquitectura. Unides Podem també hi ha posat de la seva part a la vicepresidència segona, al ministeri d’Igualtat i al de Consum, amb la tria de més d’una desena de persones de fora dels cossos superiors del funcionariat. El sindicat Fedeca ha presentat un recurs al Tribunal Suprem, tal com havia fet en el passat amb altres governs, perquè sosté que és “il·legal” en paraules del seu president, Jordi Solé, inspector de la Hisenda estatal a Catalunya. En declaracions a l’ARA subratlla que l’única diferència respecte a les etapes del PP és que el govern de coalició és el que ha fet més ús d’aquesta excepció. Tot i criticar-ho, assumeix que s’ha produït perquè ha augmentat el nombre de ministeris -22- i perquè Podem no té funcionaris “afins”.
“Cap govern creu en una administració professional independent”, lamenta Solé, que adverteix que si els alts càrrecs deuen el seu lloc a la lleialtat política serà més difícil lluitar contra la corrupció. En anglès es coneix aquest model com a spoils system, que es podria traduir com a clientelisme. Però els acadèmics consultats apunten que els funcionaris continuen tenint una elevada influència en les polítiques públiques i poden vetllar per la independència de l’administració.
El salt a la política
La proximitat amb què treballen aquests funcionaris i els polítics del govern de torn ha fet que alguns hagin acabat sent captats pels partits. El periodista Dani Sánchez Ugart, en un article a l’anuari Mèdia.cat, subratlla el cas de la promoció d’advocats de l’Estat del 1996, coneguda com La gloriosa, de la qual una gran part han ocupat alts càrrecs en governs del PP i d’altres en grans empreses. En canvi, el cos d’administradors civils de l’Estat ha sigut el planter de governs socialistes, apunta Rodríguez Teruel, que treballa per posar-hi xifres. Provinents d’aquest cos hi ha hagut dos ministres: Rafael Catalá, ministre de Justícia del PP, i Teresa Ribera, ara vicepresidenta quarta del govern espanyol.
