El Parlament també crea una comissió d'estudi per a la reconstrucció

Impulsada per l'oposició, JxCat i ERC l'han acabat acceptant

El Govern hi era reticent, però finalment JxCat i ERC han acabat acceptant que al Parlament es creï una comissió d'estudi per a la reconstrucció, una via que ja s'ha posat en marxa al Congrés de Diputats. Impulsada per la majoria dels grups de l'oposició (PSC, Cs, PP i Catalunya en Comú Podem) i amb l'abstenció de la CUP, la comissió treballarà amb l'objectiu d'establir "consensos" polítics en la sortida de la pandèmia, tot i que els partits no s'han posat d'acord sobre si cal "reconstruir" el país –PSC–, "reactivar-lo" –PP– o aplicar una "transformació ecosocial de la societat" –CUP–. Aquesta comissió d'estudi se suma al grup d'experts que assessoraran el Govern per dibuixar la Catalunya del futur, al grup de treball intern que l'executiu ha definit per reassignar les prioritats econòmiques i també a les reunions que el president, Quim Torra, pretén continuar fent amb els agents socials i econòmics.

El precedent del Congrés, amb retrets constants entre els partits, no fa albirar bones perspectives en la comissió d'estudi, malgrat que aquest dimecres els grups catalans s'han conjurat per ser productius i no encallar-se en debats estèrils. Cs, abocat a l'enfrontament constant amb l'executiu, s'ha mostrat disposat a "aparcar les diferències" amb la Generalitat "pensant en les urgències més immediates i també en el futur", ha explicat la seva portaveu, Lorena Roldán. Si bé immediatament abans ella mateixa havia posat condicions: "Deixin de dividir" i "escoltin les demandes de la Catalunya real". A Cs, l'esforç que li suposa el diàleg amb l'independentisme se li nota en el llenguatge quan destaca que durant la pandèmia "fins i tot" s'ha reunit una vegada amb el Govern.

A diferència d'altres vegades, els grups de JxCat i ERC han mostrat sintonia a l'hora de definir les seves prioritats. Tant per a uns com per als altres, reclamar al govern espanyol que aporti a Catalunya "el que li toca i el que li deu" serà un objectiu bàsic de la comissió. "Transferències directes i no préstecs, i encara menys almoines", ha subratllat la diputada de JxCat Teresa Pallarès, que també ha apuntat que la comissió també hauria de servir per defensar el dret a decidir. Ernest Maragall (ERC) ha afegit que, tot i que la voluntat dels grups que donen suport al Govern serà la d'arribar a acords amb l'oposició, no es posaran "el consens com a obligació". "De consensos irrellevants la història n'està farcida", ha dit, i ha avisat que el Govern no esperarà les conclusions de la comissió per prendre decisions: "Avui el Govern no pot esperar".

Posicions allunyades

Des dels comuns, la presidenta del grup, Jéssica Albiach, ha advertit del risc que la comissió sigui "un espai per fer campanya electoral" i no per donar respostes a la ciutadania. Ella ha parlat de la transició ecològica i d'aprofitar la crisi per canviar el model productiu i per exigir un esforç addicional als que més tenen. Ha desenvolupat la idea més tard el diputat de la CUP Carles Riera, que rebutja la idea de "reconstruir" el sistema i aposta per nacionalitzar serveis bàsics, prohibir els acomiadaments i garantir l'habitatge per a tothom, entre altres mesures. També per exercir l'autodeterminació. 

I entre les propostes de la CUP i, per exemple, les del PP hi ha un abisme. El diputat Santi Rodríguez ha rebutjat les propostes de "l'esquerra revolucionària" i s'ha limitat a parlar d'impulsar el sistema perquè surti de l'" stand by" en què l'ha situat la pandèmia.

Canvis profunds o petits retocs? Les posicions de partida estan molt allunyades. Miquel Iceta (PSC) ha descartat que la comissió per a la reconstrucció s'acabi convertint en "un espai de lluita partidista per erosionar el Govern" i ha acabat remarcant que tothom haurà de cedir per arribar a acords. Tot plegat quan la majoria de l'arc parlamentari continua reclamant a Quim Torra que convoqui eleccions. Aviat es constituirà la comissió i es podrà començar a veure si és realment la voluntat de consens la que guia l'acció dels partits.