El Parlament es dissol amb 38 lleis pendents de tramitar

BarcelonaLa segona legislatura més curta de la història de Catalunya va arribar a la fi el 28 d’octubre, només dos anys i dos dies després que Carme Forcadell fos elegida presidenta del Parlament. Una conseqüència directa de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i la convocatòria de les eleccions per al 21 de desembre. El Senat havia autoritzat el govern espanyol a intervenir indefinidament la Generalitat i el Parlament, però l’executiu estatal va preferir forçar unes eleccions immediates que no li comportessin problemes addicionals derivats de la gestió de les dues institucions.

Per al Parlament s’havia previst la censura prèvia dels debats sobre qualsevol llei presentada pels grups parlamentaris. La mesa tenia l’obligació de trametre-les al govern espanyol perquè, en 30 dies, decidís si es podien tramitar. Una qüestió que la convocatòria d’eleccions i la dissolució de la cambra han evitat, però que ha deixat entreveure quines eren les intencions de l’Estat.

El resultat pràctic de la convocatòria electoral és que 38 proposicions de llei han decaigut amb la dissolució del Parlament. La creació de la comarca del Lluçanès és una de les que queden penjades i no es podran recuperar -si els partits ho volen- fins que no es configuri el nou Parlament. Tampoc es podrà abordar la supressió del Consell Comarcal del Barcelonès, tal com plantejava Cs; la creació de l’Agència del Patrimoni Natural, que impulsaven JxSí, el PSC i CSQP; la llei d’estabilitat pressupostària, que volia tornar a aprovar el PP; la llei contra l’abús bancari, de la CUP; ni la reforma horària, que s’havia començat a treballar en ponència a proposta del PSC i de CSQP. De fet, les úniques lleis que continuaran en el mateix punt que havien quedat -algunes pràcticament a les beceroles- són les iniciatives legislatives populars (ILP). En queden quatre que tracten temes com la llei electoral, els drets dels animals, les finances públiques i les mesures urgents per garantir el dret a l’habitatge.

El Govern ha aconseguit aprovar totes les lleis que havia presentat al Parlament, gràcies a una intensa última part de la legislatura. En dos anys s’han aprovat 26 lleis, 17 de les quals a iniciativa de l’executiu i, d’aquestes, 10 les va aprovar entre finals de juny i finals de juliol. Ara bé, els registres queden lluny de les 45 lleis que Carles Puigdemont s’havia compromès a aprovar en 18 mesos.

Sense debat de política general

L’altra conseqüència evident de la dissolució del Parlament és que els diputats han sigut cessats, excepte els 22 que formen la diputació permanent, que continua presidint Carme Forcadell. El debat de política general, que acostuma a obrir el període de plens del setembre, no s’ha arribat a fer i s’han tancat totes les comissions, que ja pràcticament no es reunien des de l’estiu.

La pregunta ara és si el Parlament recuperarà o no la normalitat després del 21-D i si el debat tornarà a la cambra legislativa amb el 155 a la recambra de l’Estat.