CANVI A LA MONCLOA

Sánchez ja és president i es prepara per resistir

El nou inquilí de la Moncloa compta amb el suport parlamentari més precari de la història

La democràcia espanyola va viure ahir un tomb històric que va suposar el final d’una època i n’obre una altra de recorregut incert i inici convuls. El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, es va convertir en el setè president des de la restauració democràtica, i en el primer que arriba al càrrec després d’una moció de censura triomfant. Quan aquest matí prometi el càrrec davant de Felip VI, Sánchez assolirà formalment una missió que fa tot just deu dies semblava impossible: fer fora el PP i comandar un govern d’esquerres. La seva tasca a partir d’ara, però, s’albira titànica per al que serà el president amb menys suports parlamentaris de la història: haurà de governar amb 85 diputats de 350 i enmig d’un clima de confrontació i hostilitat liderat pel PP i Ciutadans. El seu objectiu, a curt termini, serà resistir. A mitjà termini, convertir les pròximes eleccions, destinades a priori a la batalla de la dreta, en la confirmació d’un canvi d’esquerres a Espanya.

Pedro Sánchez s’ha mostrat amant de les apostes arriscades i un supervivent en els moments límit. Ahir, pocs segons després que la presidenta del Congrés, Ana Pastor, anunciés el resultat de la votació -180 vots a favor, del PSOE, Podem, ERC, el PDECat, Compromís, Bildu i Nova Canàries, 169 en contra, del PP, Cs i la UPN, i una abstenció, de Coalició Canària-, era felicitat per tots els portaveus. El primer a fer-ho va ser el defenestrat Mariano Rajoy, amb qui ha tingut moltes topades personals i amb qui només s’ha entès per Catalunya; després, Albert Rivera, a qui ha frustrat els plans per arribar a la Moncloa a curt termini; el tercer va ser Pablo Iglesias, que després de treballar incansablement per ocupar el lloc del PSOE a l’esquerra s’haurà de conformar a fer-li de crossa; i finalment els independentistes, que l’han votat amb el nas tapat a l’espera de diàleg.

El socialista va triomfar gràcies a haver aconseguit aglutinar una oposició fragmentada entorn de l’únic que els uneix: el rebuig a un Rajoy tacat per la Gürtel. Un cop aconseguit el primer objectiu, el marge que té per governar és el mateix: unir el que fins ahir era l’oposició per a lleis que deroguin el camí emprès pel PP. Tot sense gaires sobresalts pressupostaris, amb els comptes heretats de Cristóbal Montoro. El desig de Sánchez, tal com va apuntar dijous a Podem i el PNB, és aprovar els pressupostos del 2019, però haurà de recórrer un camí molt llarg per aconseguir-ho.

A les files del PSOE tothom és conscient que el que quedi de legislatura serà difícil. “Ens faran patir molt”, deia ahir una veu socialista al Congrés. “Ho tindran molt complicat”, afegia un dels diputats que li van donar suport. La paraula més repetida ahir era diàleg, una recepta que té clara Sánchez: “Governaré per transformar i modernitzar el país i atendre les urgències socials. Ho faré des del consens, amb humilitat, capacitat de treball i molta entrega”, va dir just en sortir de l’hemicicle.

La durada de la legislatura dependrà del nivell d’oxigen que aconsegueixi el nou president al Congrés. De moment, la seva previsió és governar uns mesos i convocar eleccions quan pugui presentar un primer balanç de l’executiu.

El pròxim pas de Sánchez serà nomenar el govern. Un executiu que, segons fonts socialistes, estarà caracteritzat per “l’experiència” i “amb pocs experiments”. Entre els noms que ahir sonaven al grup socialista hi havia els de Carmen Calvo, Margarita Robles, Patxi López, Manuel Escudero i Josep Borrell, el veritable ariet socialista contra el Procés. Un dels noms independents que també s’apunten per a l’executiu és el de l’economista Antón Costas, informa Mariona Ferrer i Fornells. Sánchez podria nomenar-los dilluns i celebrar el seu primer consell de ministres dimarts. La transició de poders, doncs, haurà de ser molt ràpida, gairebé exprés.

Per la seva banda, Mariano Rajoy sortia ahir de l’hemicicle després d’unes lacòniques paraules de comiat des del faristol: “Ha sigut un honor deixar Espanya millor de com la vaig trobar”, va dir, abans de reblar: “Sort a tothom pel bé d’Espanya”. Cap dels dirigents del PP s’atrevia a dir quin camí emprendrà Rajoy, que probablement ho explicarà dimarts, quan reunirà el comitè executiu del partit. Si liderarà l’oposició o no és una decisió que prendrà ell, però el to que farà servir el PP ja està marcat. Ho va apuntar dijous el mateix Rajoy i ahir ho va demostrar el portaveu popular, Rafael Hernando, una de les veus més contundents de la formació. En la seva intervenció en el debat de la moció de censura -la llarga jornada de dijous va deixar per a la segona només les intervencions del PSOE i el PP-, Hernando va reiterar les crítiques a Sánchez pels socis de la seva moció i la falta de programa, però hi va afegir una variable que Rajoy no havia detallat: els retrets a Ciutadans. El portaveu popular va acusar Albert Rivera d’ajudar a la caiguda de Mariano Rajoy per haver amenaçat de forçar eleccions anticipades immediates si la moció de Sánchez fracassava. De fet, un dels molts elements que van empènyer el PNB a donar els seus vots decisius als socialistes va ser, precisament, allunyar per uns mesos la possibilitat de nous comicis. Hernando no l’hi perdona a Rivera: “Vostè ha sigut col·laborador necessari de la moció de censura, ha contribuït a desestabilitzar el Congrés demanant eleccions anticipades amb la col·laboració mediàtica habitual. Ha aplanat el camí a Sánchez”, li va etzibar.

Mirant a Catalunya

Respecte a Catalunya, el PP va insistint en els últims dies que hi ha un pacte entre Sánchez i els independentistes que trencarà el consens dels tres partits del 155. La sospita d’Hernando és l’esperança del PDECat i ERC, que esperen gestos del nou president. Quins? Més enllà del diàleg i de l’abandonament de la judicialització, a curt termini els partits exigiran, com ja han fet amb Rajoy, l’acostament dels presos. També que l’aixecament del 155 suposi la fi de la intervenció econòmica, una possibilitat que ahir la socialista Meritxell Batet donava per feta: “Un cop aixecat el 155 i normalitzada la situació, a Catalunya s’han d’aplicar les mateixes regles que a la resta de comunitats autònomes”, va dir a Catalunya Ràdio. Un pas que compliria les sospites del PP, perquè aniria en contra del que els socialistes havien pactat amb Rajoy.

Els curiosos tempos de la política voldran que coincideixin, el mateix dia, el nomenament de Sánchez al capdavant del govern espanyol amb el dels consellers del Govern de Quim Torra. I amb aquest pas, l’aixecament de l’article 155, un fet que facilitarà el diàleg.

El canvi de to de Sánchez amb Catalunya i els possibles gestos que pugui fer seran només un dels múltiples flancs que haurà de cobrir el president espanyol en els pròxims mesos. El dirigent socialista haurà de tenir un ull posat en el PNB, que segueix tenint la clau de la governabilitat. Haurà de fer gestos amb Podem per assegurar suports per l’esquerra sense inquietar l’ statu quo ni Europa. I haurà de governar davant d’un PP i un Cs disposats a torpedinar cada pas. Tot, amb 85 diputats que ni tan sols estan cohesionats entorn de la seva figura.

El camí que se li obre ara a Pedro Sánchez no és gens fàcil. Però si alguna cosa ha demostrat el nou president del govern espanyol és que, per a ell, els camins més difícils són sovint els més curts per aconseguir els seus objectius.

Més continguts de