El Suprem reactiva les euroordres contra Comín, Puig i Ponsatí

Els exconsellers a l'exili es posaran a disposició de les autoritats de Bèlgica i Escòcia

El Tribunal Suprem ha reactivat l'ordre de detenció europea contra els exconsellers exiliats a Bèlgica i a Escòcia Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí.  L'independentisme ja es preparava per a aquest escenari després de la sentència del Procés, que ha donat un nou argument al tribunal espanyol per tornar-ho a intentar. En la interlocutòria en què dicta les ordres de detenció (amb data del dia anterior, malgrat haver estat notificada aquest dimarts), Pablo Llarena sol·licita l'extradició de Comín per sedició i malversació, de Ponsatí només per sedició i de Puig per malversació i desobediència. Així, descarta introduir el delicte de malversació en el cas de l'exconsellera d'Ensenyament perquè recorda que la sentència del tribunal de Manuel Marchena no introdueix en aquesr tipus penal la cessió de col·legis per al referèndum, que seria atribuïble al departament que dirigia Ponsatí.

En relació amb Comín i Puig, el magistrat instructor assenyala que les seves conselleries –Salut i Cultura– van encarregar a l'empresa Unipost l'enviament de cartes certificades amb el nomenament dels càrrecs de les meses electorals de l'1-O. "Un encàrrec de 979.661,96 euros d'import, el pagament del qual es va dissimular i fraccionar, atribuint-se a la conselleria de Cultura la quantitat de 238.003,35 euros, i a la conselleria de Salut la quantitat de 233.180,55 euros".

Els exconsellers es posaran a disposició de les autoritats els pròxims dies

La defensa dels exconsellers exiliats a Bèlgica i Escòcia explica que se seguirà el mateix procediment que l'expresident Carles Puigdemont, que es va posar a disposició de les autoritats belgues voluntàriament. En el seu cas, va ser dos dies després de la reactivació de l'euroordre del jutge Pablo Llarena, perquè les autoritats judicials belgues li van reclamar la traducció de tots els documents al neerlandès, francès o anglès. 

Una vegada van rebre les traduccions, Puigdemont es va presentar davant les autoritats belgues que el van retenir una nit en dependències judicials i li van prendre declaració. Després va ser alliberat sense fiança i amb l'obligació de notificar si volia sortir del país. S'espera, doncs, que el procés sigui semblant malgrat que la defensa dels exiliats encara no aventura quins poden ser els terminis perquè es presentin davant les autoritats.

La defensa dels exiliats ha rebut la notificació de les autoritats d'Escòcia i de Bèlgica, perquè el procediment de les euroordres s'ha començat per la via policial abans que es notifiqués la interlocutòria judicial per via del Suprem. La fiscalia de Brussel·les ha confirmat la recepció de les euroordres aquesta tarda, però assegura que necessita que n'espera la traducció malgrat que des del Tribunal Suprem diuen que la documentació sí que s'ha enviat traduïda. 

La justícia belga ajorna fins al 16 de desembre la vista sobre l'extradició de Puigdemont

El procés ha tornat a començar després que la Fiscalia espanyola fes formalment la petició al Tribunal Suprem la setmana passada per tornar a sol·licitar l'extradicions d'aquests tres exconsellers exiliats. La Fiscalia va sol·licitar que l'exconseller de Salut, Toni Comín, i l'exconsellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, siguin extradits per sedició i malversació, perquè considerava que hi havia prou indicis de la seva participació en els fets. En el cas de Lluís Puig, la petició de la Fiscalia espanyola era només per malversació.

Han quedat fora normalment d'aquest procés l'actual delegada del Govern a Brussel·les, Meritxell Serret, l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel i també la dirigent d'ERC Marta Rovira. Per a les dues primeres, la Fiscalia observaria paral·lelismes amb el veredicte que el Suprem va tenir en els casos dels exconsellers d'Empresa, Santi Vila; de Justícia, Carles Mundó, i de Governació, Meritxell Borràs, que finament han sigut condemnats per desobediència i absolts de malversació.

Llarena demana "cooperació" judicial

Les peticions d'extradició europees per als exconsellers exiliats es van retirar el juliol de l'any passat després que el Tribunal de Schleswig-Holstein, a Alemanya, acceptés extradir Carles Puigdemont només pel delicte de malversació. La justícia belga, per la seva banda, havia rebutjat la primera petició per un defecte de forma. En la interlocutòria en què Llarena reunciava a les extradicions es carregava contra la justícia alemanya i se l'acusava d'actuar contra els principis europeus de cooperació judicial. Ara, amb la sentència del Procés a la mà, i rebaixant la petició d'extradició ja no per rebel·lió, sinó per sedició, Llarena ho torna a intentar.

Per això aquesta vegada en la interlocutòria Llarena posa l'èmfasi en el fet que la lliure circulació dels ciutadans per la Unió Europea s'ha de "compensar garantint l'efectivitat del poder judicial en qualsevol país en què els presumptes autors d'un delicte es puguin refugiar". El magistrat del Suprem torna a posar damunt la taula "el principi de confiança en el funcionament de jutges i tribunals d'altres països" per facilitar l'entrega de presumptes delinqüents, i ho justifica recordant que les autoritats judicials de Bèlgica van mostrar "discrepàncies formals" amb el seu criteri rebutjant l'extradició per motius de forma.

Més continguts de