El Suprem arxiva la investigació contra Puigdemont per la gestió d'Aigües de Girona

MadridEl Tribunal Suprem ha arxivat la investigació contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per la gestió d'Aigües de Girona quan era alcalde de la ciutat. Quan va obtenir la condició d'eurodiputat el jutjat d'instrucció 2 de la capital gironina va remetre la causa a l'alt tribunal perquè era aforat, però la Fiscalia va sol·licitar que es tanqués el procediment al no veure-hi indicis de delicte. A l'exalcalde de Girona se l'investigava per presumpta prevaricació, frau a l'administració i falsedat documental per haver dedicat uns fons del cànon de l'aigua a pagar 1.320 peces del fons d'art Santos Torroella, però ni el ministeri públic ni el jutge Juan Ramón Berdugo veuen possible criminalitat penal; en tot cas administrativa.

"Cal concloure que el primer pagament de la col·lecció es va realitzar amb fons procedents del cànon percebut per la concessió del servei de l'aigua, tractant-se d'una transferència de partides contrària a les regles establertes en la llei reguladora de les hisendes locals, fet que constitueix una infracció a valorar per la jurisdicció contenciosa administrativa. L'il·lícit administratiu resulta, en principi, inqüestionable. [...] Es revela nítid però es considera que no hi ha base per estimar que els fets objectes de valoració fossin manifestament contraris quant a la forma i al fons a l'ordenament jurídic", sosté el magistrat en la seva interlocutòria.

El Suprem destaca que el delicte de prevaricació s'aplica quan l'actuació administrativa és il·legal i també "injusta i arbitrària", cosa que no es correspon amb aquest cas, al seu entendre. Així, subratlla que la jurisprudència de l'alt tribunal fixa que la jurisdicció penal no pot "substituir" la funció que té l'administrativa en la seva tasca de "control de la legalitat de l'actuació de l'administració pública". El delicte de frau a l'administració també queda descartat perquè els jutges no perceben "l'existència d'un artifici per defraudar l'Ajuntament de Girona, més enllà de la il·legalitat de l'operació executada pel Sr. Puigdemont".

En relació amb el delicte de falsedat documental per haver firmat un decret d'alcaldia el 22 de maig del 2013 en què aprovava contractar l'estudi valoratiu de la col·lecció Santos Torroella, els magistrats assenyalen que és necessari que l'autoritat o funcionari en qüestió falti a la veritat en la narració dels fets en un document. "No es tractava d'un document simulat ni fals en la seva integritat, sinó que responia a una operació real", conclouen.

El Suprem posa punt final a aquesta investigació que s'arrossega des de fa anys i que la Fiscalia va accelerar quan Puigdemont era president de la Generalitat. El 13 de juny del 2018 el fiscal José Grinda, acompanyat de guàrdies civils de paisà, va irrompre a l'Ajuntament de Girona per demanar documentació sobre el cas Agissa. Un any abans Anticorrupció havia assumit la investigació, originada per una denúncia de la CUP el 2015 per uns presumptes delictes d’apropiació indeguda que hauria comès Girona SA, el soci privat de la companyia d’aigües, i que haurien començat el 1992, quan l’alcalde era el socialista Joaquim Nadal.

Interlocutòria del Suprem sobre el cas Agissa