Torra demana al Suprem que rebutgi els arguments de la Fiscalia per inhabilitar-lo de manera immediata

BarcelonaQuim Torra mou peça davant l'intent de la Fiscalia d'accelerar la seva inhabilitació com a president de la Generalitat. El cap del Govern ha demanat al Tribunal Suprem que no accepti la petició del ministeri públic de desestimar el seu recurs a l'alt tribunal contra la sentència per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En un escrit de 140 pàgines, Torra apel·la a "l'especial transcendència" que pot tenir el seu recurs "en la mesura que, per primer cop, afecta un president de la Generalitat en exercici" del càrrec i insisteix en la parcialitat de la sala que el va jutjar. Aquest cop, però, també fa constar que Ciutadans tenia en nòmina un vocal de la Junta Electoral Central (JEC), Andrés Betancor, que va resoldre recursos contra ell per la pancarta sobre els presos al balcó de la Generalitat, origen de la causa.

Torra parla d'"infecció" a la JEC i d'una "conspiració" per perjudicar-lo, i conclou: "L'origen del procediment per denúncia d'un òrgan administratiu contaminat o políticament servil, la seva instrucció per un magistrat no imparcial (per un magistrat de designació política) i la mateixa composició de la sala d'enjudiciament són circumstàncies indicadores que ens trobem davant d'una causa d'índole política". Davant d'aquest escenari, el president afirma que l'alt tribunal "té l'oportunitat d'afrontar aquesta anòmala situació, entrant en el fons de la qüestió sobre l'origen d'aquest singular procediment".

I no només això. També demana que es plantegin fins a cinc qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la possible vulneració dels seus drets en la causa. L'objectiu, segons argumenta, és que la justícia europea es pronunciï sobre la imparcialitat del jutge que el va condemnar i sobre si una inhabilitació ferma respectaria els principis de legalitat penal, tipicitat, taxativitat, previsibilitat i la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea.

La petició que la setmana passada va fer la Fiscalia, que ja s'oposava a la possibilitat de les qüestions prejudicials al TJUE, podria portar a la inhabilitació ferma més aviat del que estava previst, sense necessitat que el Suprem analitzi els arguments del recurs del president. El ministeri públic sosté que la decisió de Torra de mantenir la pancarta pels presos polítics al balcó de la Generalitat va ser "contrària a les exigències de neutralitat en període electoral (les eleccions generals del 10-N). Així, rebutja una "palmària persecució política per apartar-lo il·legalment del Govern" i al·lega que la sentència del TSJC "se cenyeix als fets i a l'aplicació del dret".

El calendari de la legislatura

Si el Suprem li donés la raó, alteraria el calendari electoral a Catalunya. El vicepresident Pere Aragonès assumiria les funcions de Torra però no podria convocar eleccions. S’obriria un període de deu dies perquè el president del Parlament, Roger Torrent, proposés un nou candidat a la presidència de l'executiu català, que li pertocaria a JxCat –seguint l'acord de governabilitat amb els republicans–. En cas que no hi hagués majoria per elegir un nou president, la investidura fallida activaria un rellotge de dos mesos fins a la convocatòria automàtica d'eleccions, que arribarien 54 dies després d'aquest anunci.

Si el Govern vol mantenir el control del calendari, però, Torra hauria de convocar eleccions abans que el Suprem avali, si és que ho fa, la línia que defensa la Fiscalia. Ara per ara, i en resposta a la crisi amb ERC –que va acceptar, tal com va manar la Junta Electoral Central, que se li retirés la condició de diputat–, Torra no preveu anunciar la data de nous comicis fins que s'aprovin els pressupostos del 2020 al Parlament, previsiblement el 18 de març.