Política 14/06/2019

La Vilella Alta: de 100% abstencionista a 100% cupaire

La CUP hi arrasa des del 2015 després que el 2011 ningú votés per frenar una llista fantasma del PP

Xavi Tedó
3 min
La Vilella Alta: de 100% abstencionista a 100% cupaire

BarcelonaTots els habitants de la Vilella Alta que van anar a votar a les últimes eleccions municipals van agafar la papereta de la CUP, tot i que el PSC també presentava llista. Només vuit veïns van fer-ho en blanc dels 75 que van passar per l’únic col·legi electoral habilitat en aquest petit poble del Priorat. Una situació que ja es va repetir fa quatre anys, quan els cupaires, que competien amb una candidatura socialista i una altra del PP, van obtenir gairebé el 80% de suport amb cap vot per a les dues altres llistes i tan sols 9 vots en blanc.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

“Els dos vots nuls d’ara i els tres de fa quatre anys els podem comptar com a nostres perquè és gent que va marcar cinc creuetes de la nostra papereta i no quatre com toca en el nostre cas amb el sistema de llistes obertes”, subratlla Damià Fàbrega, primer tinent d’alcalde. “Sempre ho expliquem però no tothom ho assimila”, afegeix rient.

Si la Vilella Alta és un baluard de la CUP és deu bàsicament al fet que els altres partits que concorren als comicis ho fan amb llistes fantasma. Aquest cop el PSC ha presentat de candidat un veí de Reus sense cap relació amb el municipi. “Ara l’han buscat més a prop i potser sap fins i tot on és la Vilella”, ironitza Fàbrega. I és que el 2011 els socialistes portaven de número 1 una dona de Girona, i els populars, un home de les Canàries.

Evocant Saramago

En aquelles eleccions s’estaven gestant dues llistes de gent del poble, però finalment cap de les dues va inscriure’s i només va quedar la dels populars perquè la del PSC també va caure. Això va provocar una situació insòlita que evocava el llibre ‘Assaig sobre la lucidesa’ de José Saramago. Com a la novel·la de l’escriptor portuguès, però per motius diferents, cap de les 112 persones amb dret a vot van votar per evitar un govern forà. Amb la renúncia unànime dels veïns a exercir el seu dret a vot, no es va poder constituir cap govern i es va crear una junta gestora formada per cinc veïns que s’hi van presentar voluntàriament.

El president d’aquella junta gestora i que a la pràctica va fer d’alcalde, Ramon Rosario, explica com funcionaven fins llavors: “Uns mesos abans de les eleccions acostumàvem a fer una assemblea en què sempre sortia una llista de voluntaris que era la que tots votàvem el dia de les eleccions”. Així va passar el 2007, quan 44 dels 46 vots van anar a parar a la llista encapçalada per Josep Maria Rebull (CiU), i a la resta de comicis, excepte els del 2003, quan CiU i ERC es van disputar l’alcaldia, i als del 95, quan un grup independent es va enfrontar als convergents. “Quan es presentava una sola llista ho feia normalment sota les sigles de CiU perquè quan Pujol arrasava al món rural, el Priorat era monocolor”, exposa Fàbrega.

Batasuna, la primera força el 99

Un escenari que va canviar el 2015 amb la irrupció de la CUP. No va ser flor d’un dia. Alguns dels seus membres ja portaven temps treballant des de la Coordinadora Independentista del Priorat en diferents fronts amb un ampli suport popular. De fet, la Vilella Alta va ser l’únic municipi dels Països Catalans on Iniciativa Internacionalista, la candidatura vinculada a la il·legalitzada Batasuna, va guanyar els comicis al Parlament Europeu del 1999.

“El 2015 van sortir tres o quatre joves llicenciats amb ganes de fer coses i ho han fet molt bé”, assenyala Toni Alcover, membre del Centre d’Estudis de la Vilella Alta i que ara també serà regidor després de vincular-se a la candidatura. “El projecte participatiu de la CUP casa molt als pobles petits”, afegeix Alcover. Robert Masip, veí de la localitat, destaca que la gent valora molt la transparència dels cupaires: “S’explica com es gasta fins a l’últim cèntim”.

El fins ara primer tinent d’alcalde, que repetirà en el càrrec, considera que l’alta participació és un aval a la seva gestió. “Sabent que guanyaríem la participació ha pujat dos punts respecte al 2015, quan en altres pobles de la comarca on només es presentava una llista molta gent s’ha quedat a casa”, ressalta Fàbrega. Que ningú hagi votat el PSC no vol dir que no hi hagi simpatitzants d’aquest partit. “A les europees, els socialistes han obtingut cinc vots”, apunta Fàbrega.

stats