Política 27/01/2022

Alsina recupera la interlocució amb la Comissió Europea, absent des de l'1-O

La consellera d'Acció Exterior defineix una trobada multilateral amb la comissària de Cohesió com un "punt d'inflexió"

2 min
La consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, amb l'eurocomissària de Cohesió i Reformes, Elisa Ferreira, a Brussel·les

Brussel·lesDes del 2011 que un president de la Generalitat no es reuneix públicament amb el president de la Comissió Europea: el darrer que ho va fer va ser el president Artur Mas, quan l’inquilí de l’executiu comunitari era José Manuel Durao Barroso. Un dels reptes de l’actual Govern és precisament el de recuperar aquesta interlocució –el president, Pere Aragonès, es va desplaçar a Brussel·les l’estiu passat per reafirmar aquesta intenció–, però la meta no és fàcil, ja que des de l’inici del Procés que es va tallar el contacte públic. Aquest dijous hi ha hagut un primer pas en la direcció d’intentar canviar la dinàmica: en el marc d’una trobada a Brussel·les de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, s’ha reunit per primer cop des de l’octubre del 2017 amb una comissària, Elisa Ferreira, encarregada de Cohesió i Reformes.

Malgrat que el contacte ha sigut en el marc d’una delegació més àmplia, formada també pel govern de les Illes Balears i el departament francès d’Occitània, la consellera Alsina ho ha considerat un “punt d’inflexió” entre Catalunya i les institucions europees. “La reunió d’avui trenca una tendència. El Govern s’ha de poder reunir amb la Comissió Europea amb tota normalitat”, ha reivindicat Victòria Alsina en una atenció als mitjans de comunicació. “Els catalans independentistes no són menys europeus”, ha afegit. I segons ha explicat, ha aprofitat l’ocasió per traslladar a la comissària no només les prioritats de la xarxa Pirineus Mediterrània –que aglutina Catalunya, les Illes Balears i Occitània–, sinó també les “preocupacions” que la Generalitat té en relació amb la governança dels fons europeus a Espanya i la reivindicació del paper del català dins la Unió Europea.

En aquest sentit, la consellera ha posat de manifest una de les reivindicacions de la Generalitat a l'Estat, que de moment no mou fitxa: la necessitat que el català sigui considerat també llengua oficial de les institucions, tant pel seu pes demogràfic com perquè així ho estableix l’Estatut, que insta els governs català i espanyol a prendre les accions pertinents perquè es pugui utilitzar també en el marc internacional. Per al Govern, tot i que ha estat un contacte multilateral, la trobada amb la comissària es llegeix com un avanç respecte al desert amb què s’ha trobat la Generalitat els últims anys: no hi ha hagut reunió del cap de l’executiu català al més alt nivell ni durant el mandat de Jean-Claude Juncker ni en el de l’actual presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen.

stats